Lo Comte ermità pres comiat de tots, ab infinides llàgrimes fon fet llur departiment, e anà-se'n al seu ermitatge, on estigué ab gran repòs per llong temps. E cascun dia, aprés que havia dites ses hores, venia-se'n davall aquell bell arbre per veure les bèsties qui venien a beure a la lúcida font.
—Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (XXVII)
