Wednesday, February 12, 2020

Un gran dia

Avui ha sigut un dia de ple de plaers, revelacions i eurekas, una observació atípica dins del dataset de tots els dies de la meva vida. He entès de retop com s'ha de retraure l'escàpula—i crucialment, mantindre's en aquesta posició—durant l'exercici de press de banca, després de tres anys de progrés mediocre, si se'm permet. He gaudit extremament de l'opus 8 de Brahms (Pires, Dumay, Wang), d'una forma totalment nova, com si mai l'hagués escoltat. El projecte de l'assignatura de xarxes que estem desenvolupant ha passat de fallar 27 test a executar-los tots, amb un canvi d'un sol bit dins les més de set-centes línies de codi de l'arxiu tcp.c. He entès, a viva veu i de la ma mestra de l'Anubhav, el teorema de Poincaré—Hopf, en un moment de fluïdesa (o autoengany) del meu quart matemàtic de cervell.

He escrit algun cop, especialment emocionat, sobre aquests moments estranys de felicitat immerescuda, o més aviat inesperada. De felicitat que sorgeix d'allí on no la busco. Potser peco de falta de demostració matemàtica, però només veig un patró comú que em satisfà el desig racionalitzador: "Happiness in this world, when it comes, comes incidentally," digué Hawthorne. Més enllà de la qüestió d'on trobar-la, també concloc que derivo felicitat en el seu grau més suprem principalment  quan comprenc quelcom nou, abans obscur pel meu enteniment. A propòsit, també digué Salomó...

13 Feliç l'home que aconsegueix la saviesa,
    l'home que arriba a tenir enteniment!
14 La saviesa és més lucrativa que la plata,
    en trauràs més profit que de l'or;
15 val més que les pedres precioses,
    ultrapassa el que pots desitjar.
—Proverbis, 3:13-15