dolça melangia a mitja tarda —
sospira el cel i d'ell rellisca
sobre l'herba un tebi bes del sol ardent.
el pi mateix, com un amant hostatge,
per força de fortuna amb l'altre retrobat,
no creu encara la seua sort,
plaent regal que li és dat.
dolça melangia a mitja tarda —
sospira el cel i d'ell rellisca
sobre l'herba un tebi bes del sol ardent.
el pi mateix, com un amant hostatge,
per força de fortuna amb l'altre retrobat,
no creu encara la seua sort,
plaent regal que li és dat.
