Estic desfet, com un jersei de punt a mig cosir sobre la taula. És terriblement dolorós, però també és una oportunitat enorme per afrontar la vida amb la veritat més absoluta al front: que naixem i morim sols. Amb poc que aconsegueixi trobar i aferrar-me a una engruna de felicitat i m'acabi de cosir (crec de veres que pot quedar un jersei maco), hauré fet bona feina.

 el mon no s’acaba. el. mon. no. s’acaba.    tu segueixes viu. la sang segueix fent via, sents el vent i l’escalf del sol. no hi ha res infinit en la nostra condició d’éssers vius. el privilegi de la vida consisteix en la tragèdia de morir, consisteix en que tot s'acaba. fes el teu dol, digues adéu, mira endavant. la vida et saluda.

Sonnet 116

Let me not to the marriage of true minds
Admit impediments; love is not love
Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove.
O no, it is an ever-fixèd mark,
That looks on tempest and is never shaken;
It is the star to every wandering barque,
Whose worth's unknown, although his height be taken.
Love's not Time's fool, though rosy lips and cheeks
Within his bending sickle's compass come.
Love alters not with his brief hours and weeks,
But bears it out even to the edge of doom.
     If this be error and upon me proved,
     I never writ, nor no man ever loved.