El retorn, paradoxal, m'allunya:
el fruit és metzina amarga.
el fruit és metzina amarga.
Un mos fa goig i és dolç:
sencer, per dins bull i mata.
Després, en sola nit conjura
la plena llum,
el bes més pur,
la carícia tendra
—allò que fou.
Mariner,
sigues valent
i lleva l'àncora.
