Vaig morir amb l'Abril, però el cor es negava a deixar de bategar, i els pulmons anavent inflant-se i desinflant-se, i per tant segueixo aquí. He anat refent aquell "jersei de punt a mig cosir", i fil a fil, banda per banda, no queda ja fibra del que jo era fa un any. Se'm fa impossible dir que sóc ara més o menys, o igual de feliç que abans, més o menys afortunat: és com demanar-li-ho a Llàtzer.
Sigui com sigui, estic content d'haver mort sense desaparèixer, content de tenir l'oportunitat de seguir flotant amb aquest ara molt lleuger cos. L'any més important de la meva vida obre un any que espero, sigui absolutament banal, com jo mateix ho soc i ho és tot el que és i serà. I quina sort tenim de que ho sigui!
