Sol orbits the galaxy independently of all other bodies. We don't know where most of the magnetars are, never mind their orbits, which are anyway unpredictable. (The nearest we know of is ~5kly? away. Or more, or less.) We don't know where any but two of the black holes are, although there must be a billion or more. Less than ten million years ago we flew into a dust cloud left over from a recent supernova.

We could have been in sterilization range of a magnetar dozens or hundreds of times since life evolved, so we're just lucky none erupted when we were. The core supermassive black hole blew somehow just 100Mya, fortunately pointed somewhere else.

The only safe-ish corner is very far from everything else, and off-axis from the central black hole. We are deep in the thick soup.

—ncmncm, HackerNews (link) 

 FEBRER

Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
    —sempre el somni que precedeix la força!—

Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
    un moviment suau i obscur.

    El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
    Els torrents se'n nodreixen poc a poc.

Tot és tebi i frisós com davançant el foc
    de la pròxima primavera.

Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
    de la larva, l'arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,
    guardaven el vi de Falern.

Febrer de 1937

—Màrius Torres