A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.
I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.
I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.
—"A voltes el desig", Maria Mercè Marçal
ma belle m—
(lis ces adjectifs gentiment; lis ces adjectis comme une caresse, si tu veux)
chaque jour qui passe je comprends de moins en moins, alors j'écris ça pas pour analyser, parce que je suis rebelle de mon signe (et pourtant je sais que c'est faux: est-il possible de brûler de l'eau avec de l'eau?)
il y a pas d'espace dans ce corps que j'habite pour y ranger ce que je sens pour toi, ce que je sens en osant prononcer ton nom
il s'agit de ça: cet espace, ces chambres inconnues pour les psychologues et les gurus (et aussi—et surtout—pour moi même) se débordent après l'espace du temps entre quelques souffles dans mon coeur. c'est a dire, entre le temps qui passe dès que j'ouvre ta lettre et que je finis de la dévorer. tout se remplit de la substance qui me fait. tout trouve sa place au milieu du torrent
tu es reine de ces vagues: c'est écrit dans ton nom, je le vois dans tes yeux
~~ teu, com del foc és la flama
rosa del marroc, rosa fina japonesa
em perdo al cercle turquesa
que circumnavega el teu mig cos.
dels dits t'arribo,
llarga com ets,
al bell melic:
d'allà busco el camí que em porti
a un bes del teu delit.
amarat de vida plena,
la nit es fon en veure't bruna,
tota de seda,
de lluna espessa fet el llit.
Sol orbits the galaxy independently of all other bodies. We don't know where most of the magnetars are, never mind their orbits, which are anyway unpredictable. (The nearest we know of is ~5kly? away. Or more, or less.) We don't know where any but two of the black holes are, although there must be a billion or more. Less than ten million years ago we flew into a dust cloud left over from a recent supernova.
We could have been in sterilization range of a magnetar dozens or hundreds of times since life evolved, so we're just lucky none erupted when we were. The core supermassive black hole blew somehow just 100Mya, fortunately pointed somewhere else.
The only safe-ish corner is very far from everything else, and off-axis from the central black hole. We are deep in the thick soup.
—ncmncm, HackerNews (link)
FEBRER
Vaig morir amb l'Abril, però el cor es negava a deixar de bategar, i els pulmons anavent inflant-se i desinflant-se, i per tant segueixo aquí. He anat refent aquell "jersei de punt a mig cosir", i fil a fil, banda per banda, no queda ja fibra del que jo era fa un any. Se'm fa impossible dir que sóc ara més o menys, o igual de feliç que abans, més o menys afortunat: és com demanar-li-ho a Llàtzer.
Sigui com sigui, estic content d'haver mort sense desaparèixer, content de tenir l'oportunitat de seguir flotant amb aquest ara molt lleuger cos. L'any més important de la meva vida obre un any que espero, sigui absolutament banal, com jo mateix ho soc i ho és tot el que és i serà. I quina sort tenim de que ho sigui!
Creemos que la postura más sana para evitar el enredo
entre modernos, premodernos, postmodernos y antimoder-
nos sobre la superación, autoliquidación o desdoblamiento
de la modernidad, estriba en negar la mayor, como hace Bru-
no Latour. Digamos con él: «La modernidad nunca comen-
zó. Nunca hubo un mundo moderno»36. Esta es una decisión
metodológica, no una afirmación de hecho. Consiste en no
aplicar un molde prefabricado a toda una época histórica, en
evitar la trampa de quienes definen nuestro tiempo con re-
lación a los ídolos del pasado y, por ese motivo, son incapa-
ces de atisbar las aspiraciones del futuro inmediato, quedan-
do fijados a aquellos ideales cuya superación, en caso de que
se llevase a cabo, no significa ya nada para nosotros. No ol-
videmos que la ausencia de fundamentos lo deja todo como
estaba y nos obliga a retomar la investigación allí donde la
habíamos dejado
---Contra el postmodernismo, Ernesto Castro
