rosa del marroc, rosa fina japonesa

em perdo al cercle turquesa

que circumnavega el teu mig cos.

    dels dits t'arribo,

llarga com ets,

al bell melic:

d'allà busco el camí que em porti

a un bes del teu delit.

    amarat de vida plena,

la nit es fon en veure't bruna,

tota de seda,

de lluna espessa fet el llit.

        ・　・・゜゜・．.
 . ・゜゜・.・゜゜・.・゜゜・　
・　・・゜゜・．.・゜゜・.・゜゜・

de bilbao: el guggenheim no sé si existeix, i diria que kobetamendi és un turonet (el confonc amb qualsevol altre). suposo que hauré de tornar un altre cop perquè els meus ulls te'ls has emportat tu i jo no he fet cap foto

te'm presentes al fons negre amb les flors i els cucs
   i ja no em tremola la sang.
busco el port a les indies
   (també crec haver circumvalat el món)
que m'aculli i em permeti
   la pell amb la pell
   i el bes amb el bes,

¿veus
    la ma que agafa la poma?

a vegades (gran part del temps) l'amor se'm figura senzill i planer, com qui balla un vals ben muntat. però algun dilluns de mala sort veig els blaus i liles i grisos de la cromografia d'estimar i ser estimat i només veig bogeria i el desig infinit que res pot satisfer. i visc amb por de caure boig d'aquesta malaltia; por d'enamorar-me de veritat. perquè un cop he cedit a l'obsessió, un cop he abaixat la guardia i he deixat que els peus se m'aixequin del terra, tot passa a ser un tràmit de més o menys volada literària fins la caiguda estrepitosa, imparable, mortal.