No es queixava mai de la seva vida perquè, segons a quines hores, a tres passos del cavallet, sentia una escalfor al cor i una mena de bogeria al cervell que res del món no hauria pogut donar-li fora de la seva feina. Des del seu colomar, tot mirant l'estesa de terrats plens de roba blanca que la marinada feia¹ gronxar, pensava que no s'hauria volgut canviar amb ningú.
—Mirall trencat, Mercè Rodoreda (XIII)
No comments:
Post a Comment