Costumari (I)

A pagès, la mainada, per saber si el bon Jesuset els estima i si els Reis els portaran força coses, es posen un branquilló de gram a dins dels narius, i el fan bellugar al ritme de la següent cançoneta:

"Herbeta de Sant Tomàs, sang a terra, sang a terra; herbeta de Sant Tomàs, sang a terra, sang al nas." 

L'aspror de l'herbeta, en fregar aquesta per les mucoses, les excita i en fa rajar una goteta de sang, i la mainada fa tot el que sap perquè caigui damunt del vèrtex d'una creueta, feta damunt del sòl amb dues palletes. Si hi cau, és anunci de l'efecte desitjat i que els Reis seran generosos i portaran força coses, i si no cau al vèrtex de la creu, hom ho interpreta contràriament.

—Costumari Català Vol. I, Amades

(Edicions 62, 2005 – 1a ed. 1952)

Buscant a internet més informació sobre l'herbeta de Sant Tomàs, m'he trobat amb The Singular Beast: Jews, Christians and the Pig (de Claudine Fabre-Vassas) i un article que el cita. Lectura per dies, i dies, i dies... El folklore de la sang arreu del món (en especial a Europa: França, Catalunya, etc.) sembla tenir una íntima relació amb el porc com a animal "domèstic" i important font d'aliment, roba, etc. Tot i la seva gran utilitat per a la pagesia i societat en general durant la història, és el una de les bèsties amb pitjor reputació (brut, estúpid, golós...).

Aujourd’hui, beaucoup de chercheurs privilégient donc une explication culturelle.«  En 1966, Mary Douglas, une ­anthropologue britannique, a replacé les interdits du Lévitique [le troisième des cinq livres de la Torah] dans la logique d’une classification des animaux consommables, précise Claudine Fabre-Vassas. Pour les juifs, les mammifères jugés consommables sont caractérisés par le fait qu’ils ont la patte fendue et qu’ils ruminent. Or, le porc n’entre pas dans cette taxinomie  : il a la patte fendue, mais il ne rumine pas. Il est donc un hybride, une sorte d’aberration de la nature qui peut se révéler dangereuse.  » Dangereux pour les musulmans et les juifs, le porc est ­devenu un étranger pour les chrétiens et les athées  : dépouillé de ses atours mythologiques, le voilà aujourd’hui réduit à un simple «  produit animal  ».

—Le cochon, un mythe sur le gril

Anne Chemin, Le Monde 17.09.2015

Amades afegeix, al Costumari:

Hi ha una pràctica màgica, usada per molts pobles primitius de maneres molt diverses, encaminada a provocar la pluja, a base de regar el sòl amb sang humana o animal. El costum infantil n'és probablement una resta, cristianitzada per la creueta de palla.