(original en occitan)
Era s’ha hèit l’erbeta, l’erbeta, l’erbeta,
era s’ha hèit l’erbeta
au prat en verdejant.
Eth que s’a hèit dalhaire, dalhaire, dalhaire,
eth que s’ha hèit dalhaire
l’a avuda en dalhant.
[ Que son dus sus la via
i a Florença e i a Joan,
e que volan tot dia
sus un gran chivau blanc.
Mès que cau que v’at disi
jo qui èi tres mila ans
que Joan aima Florença
e Florença aima Joan. ]
Era s’a hèit la lèbe, la lèbe, la lèbe,
era s’a hèit la lèbe,
d’aceth bòsc qui ei tant gran.
Eth que s’a hèit caçaire, caçaire, caçaire,
eth que s’a hèit caçaire,
l’a avuda en caçant.
[...]
Era s’a hèit istoèra, istoèra, istoèra,
era s’a hèit istoèra
hens un líbe d’enfant.
Eth que s’a hèit contaire, contaire, contaire,
eth que s’a hèit contaire
l’a avuda en contant.
[...]
Era s’a hèit l’estela, l’estela, l’estela,
era s’a hèit l’estela
au bèth som deu lugran.
Eth que s’a hèit talòssa, talòssa, talòssa,
eth que s’a hèit talòssa
l’a avuda en l’espiant.
[...]
-----------------
(traducció al català)
Ella es féu l’herbeta,
es féu l’herbeta
del prat verdejant.
Ell, que es féu dallaire,
es féu dallaire
i la prengué dallant.
[ Son dos a la via
la Florença i el Joan,
i volten tot el dia
sobre un cavall blanc.
Jo us haig de dir,
jo que tinc tres-mil anys,
que en Joan estima la Florença,
i la Florença estima en Joan. ]
Ella es féu la llebre,
ella es féu la llebre
d’aquest bosc tant gran.
Ell, que es féu caçador,
es féu caçador,
i la prengué caçant.
[...]
Ella es féu conte,
es féu conte
dins un llibre d’infant.
Ell, que es féu rondallaire,
es féu rondallaire,
i la prengué contant.
[...]
Ella es féu l’estrella,
es féu l’estrella
del cel ben a dalt.
I ell, que es féu llambric,
es féu llambric,
i la prengué observant.
[...]
-----------------
Intent d'entendre l'occità a base de traduir. L'ús de "prendre" per "l'a avuda" no em convenç del tot (hi ha quelcom de violent en prendre). Però més discutible encara és "X es féu Y" per "X s'ha heit". Traducció heurística!
