Després, si sou un esperit agut, anireu a dar un petit tomb aperitiu per davant d'allà on treballeu els matins que us lleveu d'hora. Passareu al davant de la casa amb un aire absolutament indiferent. Mirareu aquella porta, aquell balcó com si fos per atzar; i en una llambregada comprendreu que tot allò no té cap importància, que és una cosa pueril que us estigueu allí en un raconet cada dia, de tal hora a tal hora. I això convé de saber-ho. Un hom ha de fer la seva feina com si es cregués fonamental, i en una missió augusta, però convé que de tant en tant s'adoni de la inofensivitat del seu mecanisme quotidià, mirant-ho d'enfora estant. Un hom, havent-se llevat tard, és un jutge més serè. Podreu dir a aquell vós mateix dels dies que us lleveu d'hora: "Pobre diable" I tirar endavant, com un senyor que visqués de renda.
—Llevar-se tard, Carner
(a Les Bonhòmies, 1925)
No comments:
Post a Comment