El més patètic de l'existència humana és el fet que podem gairebé tastar el nèctar del gran misteri, quasi tocar-lo amb els dits, i pràcticament veure'l de reüll; però acabat el concert, en sortint del temple, morim dòcilment ficant-nos al llit. Tot queda en una escalfor al pit, un brogit de la sang, i una tendra sensació reconfortant de pau i impotència que ens condemna a viure i morir confinats en aquesta solitud universal.
(Escoltant la sonata de Liszt.)
No comments:
Post a Comment