Tu has mort trist, avi, demanant explicacions a mitja veu entubada d'aquells fills que no les poden donar ni tan sols a si mateixos. Cultivem, siusplau, l'amor i la compassió, rebutgem la cultura de l'ego protagonista que defuig el compromís i la inconveniència. Poques coses importen al cap i a la fi, més que saber en morir que vius al cor d'algú. Aspiro només a ser prou valent per estimar als qui m'envolten, a trobar-me prop seu per fer-los costat i apaivagar el neguit quan els sigui pesat.

só ací, buscant al cor un plec d’abans de saber-te,
per nodrir-lo i fer-lo créixer.
i al seu temps cada fibra serà nova,
i no et sabré la pell, ni el perfum, ni el tint dels ulls
no el tindré gravat, i seràs tan sols record antic.

sóc aquí, i així laborant

per trobar-me friso:

el curs del riu capgiraré,
i cercaré diligent la flama,

que ara és brasa tendra,
aviat falla d’estiu.