Tu has mort trist, avi, demanant explicacions a mitja veu entubada d'aquells fills que no les poden donar ni tan sols a si mateixos. Cultivem, siusplau, l'amor i la compassió, rebutgem la cultura de l'ego protagonista que defuig el compromís i la inconveniència. Poques coses importen al cap i a la fi, més que saber en morir que vius al cor d'algú. Aspiro només a ser prou valent per estimar als qui m'envolten, a trobar-me prop seu per fer-los costat i apaivagar el neguit quan els sigui pesat.
No comments:
Post a Comment