Thursday, March 29, 2018

Anna Karenina (ii)

The study was slowly lit up by the candle that was brought. Familiar details emerged: deer's antlers, shelves of books, the back of the stove with a vent that had long been in need of repair, his father's sofa, the big desk, an open book on the desk, a broken ashtray, a notebook with his handwriting. When he saw it all, he was overcome by a momentary doubt of the possibility of setting up that new life he had dreamed of on the way. All these traces of his life seemed to seize hold of him and say to him: 'No, you won't escape us and be different, you'll be the same as you were: with doubts, an eternal dissatisfaction with yourself, vain attempts to improve, and failures, and an eternal expectation of the happiness that has eluded you and is not possible for you.
—Leo Tolstoy, Anna Karenina (Part One, XXVI)
tr. Pevear & Volokhonsky

Laia (ii)

En Pau Vilà era el més vell de tots els vells del poble. Carn de cep, anys closos a cada replec de la pell, d'una color de terrissa. Un caigut caminar cançoner, els braços com arrels d'olivera, l'òrbita d'un ull buida. Al front, la cicatriu d'un trenc antic. Va fer tota la carlinada i passà fams i perills en terres de València. Prop de Morella va perdre l'ull. Poca cosa: un salt enmig de bardisses, una bala perduda, una badada. Res, la guerra. En contar-ho, el to de la seva veu era sempre igual, fred, sense matís ni odi, mancat en absolut de passió. Al seu voltant, com una bafarada de sepulcre. Assistí al trànsit de generacions senceres: avis, pares, mullers, fills, néts, fills de néts, casals enderrocats, disputes i misèries. Però ell estava aferrat a la rutina de viure, regalimós d'anys, com una ombra de coses ja oblidades, plenes de la sentor de la mort. I el vell Vilà menava encara la mestrança, s'arrupia sota la lona i projectava per a l'any vinent, per a Sant Joan, i el temps relliscava per la seva esquena i passava sense dir-li res, acostumat a aquella companyia.
—Salvador Espriu, Laia (XII)

Anna Karenina (i)

Though Kitty's toilette, coiffure and all the preparations for the ball had cost her a good deal of trouble and planning, she was now entering the ballroom, in her intricate tulle gown over a pink underskirt, as freely and simply as if all these rosettes and laces, and all the details of her toilette, had not cost her and her household a moment's attention, as if she had been born in this tulle and lace, with this tall coiffure, topped by a rose with two leaves.
 —Leo Tolstoy, Anna Karenina (Part One, XXII)
tr. Pevear & Volokhonsky

Wednesday, March 28, 2018

Laia (i)

Ara la llum s'estenia arreu i ho emplenava tot. Voltada de vailets, Laia corria d'un lloc a l'altre. Era una cursa a l'aire lliure, sense fi ni objecte, sols pel plaer de sentir com la pròpia joventut vencia amb seguretat tots els obstacles.
—Laia
Salvador Espriu

JRJ

Cuando esté con las raíces
llámame tú con tu voz.
Me parecerá que entra
temblando la luz del sol.
—De ríos que se van
Juan Ramón Jiménez

Saturday, February 24, 2018

Florença e Joan (Nadau)


(original en occitan)

Era s’ha hèit l’erbeta, l’erbeta, l’erbeta,
era s’ha hèit l’erbeta
au prat en verdejant.

Eth que s’a hèit dalhaire, dalhaire, dalhaire,
eth que s’ha hèit dalhaire
l’a avuda en dalhant.

[ Que son dus sus la via
i a Florença e i a Joan,
e que volan tot dia
sus un gran chivau blanc.

Mès que cau que v’at disi
jo qui èi tres mila ans
que Joan aima Florença
e Florença aima Joan. ]

Era s’a hèit la lèbe, la lèbe, la lèbe,
era s’a hèit la lèbe,
d’aceth bòsc qui ei tant gran.

Eth que s’a hèit caçaire, caçaire, caçaire,
eth que s’a hèit caçaire,
l’a avuda en caçant.

[...]

Era s’a hèit istoèra, istoèra, istoèra,
era s’a hèit istoèra
hens un líbe d’enfant.

Eth que s’a hèit contaire, contaire, contaire,
eth que s’a hèit contaire
l’a avuda en contant.

[...]

Era s’a hèit l’estela, l’estela, l’estela,
era s’a hèit l’estela
au bèth som deu lugran.

Eth que s’a hèit talòssa, talòssa, talòssa,
eth que s’a hèit talòssa
l’a avuda en l’espiant.

[...]

-----------------

(traducció al català)

Ella es féu l’herbeta,
es féu l’herbeta
del prat verdejant.

Ell, que es féu dallaire,
es féu dallaire
i la prengué dallant.

[ Son dos a la via
la Florença i el Joan,
i volten tot el dia
sobre un cavall blanc.

Jo us haig de dir,
jo que tinc tres-mil anys,
que en Joan estima la Florença,
i la Florença estima en Joan. ]

Ella es féu la llebre,
ella es féu la llebre
d’aquest bosc tant gran.

Ell, que es féu caçador,
es féu caçador,
i la prengué caçant.

[...]

Ella es féu conte,
es féu conte
dins un llibre d’infant.

Ell, que es féu rondallaire,
es féu rondallaire,
i la prengué contant.

[...]

Ella es féu l’estrella,
es féu l’estrella
del cel ben a dalt.

I ell, que es féu llambric,
es féu llambric,
i la prengué observant.

[...]

-----------------

Intent d'entendre l'occità a base de traduir. L'ús de "prendre" per "l'a avuda" no em convenç del tot (hi ha quelcom de violent en prendre). Però més discutible encara és "X es féu Y" per "X s'ha heit". Traducció heurística!

Friday, February 23, 2018

Autre epitafi

Aquí jai
un òme
que nasquèt sus la tèrra
ont s'inventèt l'amor.
Moriguèt
d'aver jamai pogut dire
a una femna
la mendra paraula d'amor
dins la lenga dels trobadors.

—Autre epitafi de Bernat Lesfargas
(gràcies a Jaume Cabré per compartir)