Maquiavelli

From this it arises that all the armed prophets conquered and the unarmed ones were ruined.

—The Prince, Maquiavelli (VI, pp. 25)

tr. Harvey C. Mansfield, 1998

Easy Street

Costumari (I)

A pagès, la mainada, per saber si el bon Jesuset els estima i si els Reis els portaran força coses, es posen un branquilló de gram a dins dels narius, i el fan bellugar al ritme de la següent cançoneta:

"Herbeta de Sant Tomàs, sang a terra, sang a terra; herbeta de Sant Tomàs, sang a terra, sang al nas." 

L'aspror de l'herbeta, en fregar aquesta per les mucoses, les excita i en fa rajar una goteta de sang, i la mainada fa tot el que sap perquè caigui damunt del vèrtex d'una creueta, feta damunt del sòl amb dues palletes. Si hi cau, és anunci de l'efecte desitjat i que els Reis seran generosos i portaran força coses, i si no cau al vèrtex de la creu, hom ho interpreta contràriament.

—Costumari Català Vol. I, Amades

(Edicions 62, 2005 – 1a ed. 1952)

Buscant a internet més informació sobre l'herbeta de Sant Tomàs, m'he trobat amb The Singular Beast: Jews, Christians and the Pig (de Claudine Fabre-Vassas) i un article que el cita. Lectura per dies, i dies, i dies... El folklore de la sang arreu del món (en especial a Europa: França, Catalunya, etc.) sembla tenir una íntima relació amb el porc com a animal "domèstic" i important font d'aliment, roba, etc. Tot i la seva gran utilitat per a la pagesia i societat en general durant la història, és el una de les bèsties amb pitjor reputació (brut, estúpid, golós...).

Aujourd’hui, beaucoup de chercheurs privilégient donc une explication culturelle.«  En 1966, Mary Douglas, une ­anthropologue britannique, a replacé les interdits du Lévitique [le troisième des cinq livres de la Torah] dans la logique d’une classification des animaux consommables, précise Claudine Fabre-Vassas. Pour les juifs, les mammifères jugés consommables sont caractérisés par le fait qu’ils ont la patte fendue et qu’ils ruminent. Or, le porc n’entre pas dans cette taxinomie  : il a la patte fendue, mais il ne rumine pas. Il est donc un hybride, une sorte d’aberration de la nature qui peut se révéler dangereuse.  » Dangereux pour les musulmans et les juifs, le porc est ­devenu un étranger pour les chrétiens et les athées  : dépouillé de ses atours mythologiques, le voilà aujourd’hui réduit à un simple «  produit animal  ».

—Le cochon, un mythe sur le gril

Anne Chemin, Le Monde 17.09.2015

Amades afegeix, al Costumari:

Hi ha una pràctica màgica, usada per molts pobles primitius de maneres molt diverses, encaminada a provocar la pluja, a base de regar el sòl amb sang humana o animal. El costum infantil n'és probablement una resta, cristianitzada per la creueta de palla.

Aristotle on the echo of time

We should take it, indeed, that pretty much everything else too has been discovered many times, or rather an unlimited number of times, in the long course of history.

—Politics, Aristotle (Book VII:10, 1329b1)

tr. C.D.C Reeve, Hackett 2017

Artistic Fancy

Just as every big building has its foundations deep in the earth, so, too, does the structure of human culture on which construction work was done by the millennia. In these dark chambers of the soul are the powers of imagination that once governed all mankind, the titanic family of old wishes and old dreams. When they break out of the depth, they emerge as architectural structures, paintings, poetry and music.

—From Beethoven to Shostakovich: The Psychology of the Composing Process, Max Graf

Philosophical Library, New York (1947)

Wagner

Before [I reached this stage] I had to master the skill of musical expression, much as one learns a language. But now I had thoroughly learnt the language of music; I had mastered it like a true mother tongue; and so I no longer needed to concern myself over formalities of expression in that which I had set forth: [expression] stood at my command wholly as I required it, to communicate a particular view or sensation from inner necessity. [...] From what has been said, the content of that which must be expressed by the word and tone poet becomes self-evident: it is the purely human, released from all convention.

—Richard Wagner, Drei Operndichtungen nebst einer Mittheilung an seine Freunde

tr. William Ashton Ellis

Müller and Schubert

"Ich träumt' in seinem Schatten
So manchen süßen Traum."

—Der Lindenbaum, Wilhelm Müller

from Winterreise, music by Schubert (D911)