Reading Hobbes (III)

"For the prosperity of a people ruled by an aristocratical or democratical assembly cometh not from aristocracy, nor from democracy, but from the obedience and concord of the subjects; nor do the people flourish in a monarchy because one man has the right to rule them, but because they obey him."

—Leviathan, Thomas Hobbes

(Chap. xxx Of the Office of the Sovereign Representative [7])

Reading Hobbes (II)

"Men that have a strong opinion of their own wisdom in matter of government are disposed to ambition, because without public employment in council or magistracy the honour of their wisdom is lost. And therefore eloquent speakers are inclined to ambition; for eloquence seemeth wisdom, both to themselves and others."

—Leviathan, Thomas Hobbes

(Chap. xi Of the Difference of Manners [13])

"For I doubt not but if it had been a thing contrary to any man's right of dominion, or to the interest of men that have dominion, that the three angles of a triangle should be equal to two angles of a square, that doctrine should have been, if not disputed, yet by the burning of all books of geometry, suppressed, as far as he whom it concerned was able."

—Leviathan, Thomas Hobbes

(Chap. xi Of the Difference of Manners [21])

Reading Hobbes (i)

"So that imagination and memory are but one thing, which for diverse considerations hath diverse names."

—Leviathan, Thomas Hobbes

(Chap ii. Of Imagination [3])

"The invention of printing, though ingenious, compared with the invention of letters is no great matter."

—Leviathan, Thomas Hobbes

(Chap iv. Of Speech [1])

"For words are wise men's counters, they do but reckon by them; but they are the money of fools, that value them by the authority of an Aristotle, a Cicero, or a Thomas, or any other doctor whatsoever, if but a man."

—Leviathan, Thomas Hobbes

(Chap iv. Of Speech [13])

Records de tardor

Maquiavelli

From this it arises that all the armed prophets conquered and the unarmed ones were ruined.

—The Prince, Maquiavelli (VI, pp. 25)

tr. Harvey C. Mansfield, 1998

Easy Street

Costumari (I)

A pagès, la mainada, per saber si el bon Jesuset els estima i si els Reis els portaran força coses, es posen un branquilló de gram a dins dels narius, i el fan bellugar al ritme de la següent cançoneta:

"Herbeta de Sant Tomàs, sang a terra, sang a terra; herbeta de Sant Tomàs, sang a terra, sang al nas." 

L'aspror de l'herbeta, en fregar aquesta per les mucoses, les excita i en fa rajar una goteta de sang, i la mainada fa tot el que sap perquè caigui damunt del vèrtex d'una creueta, feta damunt del sòl amb dues palletes. Si hi cau, és anunci de l'efecte desitjat i que els Reis seran generosos i portaran força coses, i si no cau al vèrtex de la creu, hom ho interpreta contràriament.

—Costumari Català Vol. I, Amades

(Edicions 62, 2005 – 1a ed. 1952)

Buscant a internet més informació sobre l'herbeta de Sant Tomàs, m'he trobat amb The Singular Beast: Jews, Christians and the Pig (de Claudine Fabre-Vassas) i un article que el cita. Lectura per dies, i dies, i dies... El folklore de la sang arreu del món (en especial a Europa: França, Catalunya, etc.) sembla tenir una íntima relació amb el porc com a animal "domèstic" i important font d'aliment, roba, etc. Tot i la seva gran utilitat per a la pagesia i societat en general durant la història, és el una de les bèsties amb pitjor reputació (brut, estúpid, golós...).

Aujourd’hui, beaucoup de chercheurs privilégient donc une explication culturelle.«  En 1966, Mary Douglas, une ­anthropologue britannique, a replacé les interdits du Lévitique [le troisième des cinq livres de la Torah] dans la logique d’une classification des animaux consommables, précise Claudine Fabre-Vassas. Pour les juifs, les mammifères jugés consommables sont caractérisés par le fait qu’ils ont la patte fendue et qu’ils ruminent. Or, le porc n’entre pas dans cette taxinomie  : il a la patte fendue, mais il ne rumine pas. Il est donc un hybride, une sorte d’aberration de la nature qui peut se révéler dangereuse.  » Dangereux pour les musulmans et les juifs, le porc est ­devenu un étranger pour les chrétiens et les athées  : dépouillé de ses atours mythologiques, le voilà aujourd’hui réduit à un simple «  produit animal  ».

—Le cochon, un mythe sur le gril

Anne Chemin, Le Monde 17.09.2015

Amades afegeix, al Costumari:

Hi ha una pràctica màgica, usada per molts pobles primitius de maneres molt diverses, encaminada a provocar la pluja, a base de regar el sòl amb sang humana o animal. El costum infantil n'és probablement una resta, cristianitzada per la creueta de palla.