[...] Ni això cal dir,
perquè aprenem a viure així, no tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del present.
—No tocar res, Francesc Parcerisas
"Seixanta-un poemes" (Quaderns Crema, 2014)
No comments:
Post a Comment