Salmó al papillot

Ingredients

• Filet de salmó
• Patates vermelles petites
• 1 Llimona
• Làmines de carabassó
• Mitja ceba vermella
• All
• Mantega sense sal
• Oli d'oliva

Preparació

1. Plega un full de paper vegetal per la meitat, i talla'l en forma de cor (amb prou espai perquè el salmó tingui una vora generosa).
2. Escalfa el forn a 400 graus Fahrenheit (~204 graus Celsius).
3. Posa làmines molt fines de patata, carabassó i ceba sobre una mica d'oli d'oliva, sal, i pebre.
4. Posa el filet de salmó a sobre.
5. Salpimenta el salmó, afegeix làmines fines d'all a sobre, les herbes que vulguis, algun tall de llimona, i un parell de trossos de mantega.
6. Tanca bé el full de paper vegetal.
7. Cuina sobre una safata prima durant 10-15 minuts.

Из слёз моих

Aus meinen Tränen sprießen de Heinrich Heine, traduït al rus per Lev Mei, i musicat per Alexander Borodin. Interpretació de Mikhail Svetlov (baix) i Pavlina Dokovska (piano), a l'àlbum "Russian songs" (NAXOS, 2011).

Из слёз моих выросло много
Душистых и нежных цветов.
И вздохи мои перелились
В полуночный хор соловьёв.

И если меня ты полюбишь,
Малютка, цветочки твои!
И звучную песнь под окошком
Тебе запоют соловьи.

Font: Wikisource.ru

La rendició al català per art de Salvador Pila (a lieder.net):

De les meves llàgrimes broten
moltes flors esponeroses
i els meus sospirs esdevenen
un cor de rossinyols.

I, si tu m'estimes, criatura,
et regalo totes les flors,
i a la teva finestra ressonarà
el cant del rossinyol.

 

Dinars curriculars i evaluables

También se respetan las horas de entrada y salida del instituto, con lo que se evita modificar los complejos horarios del transporte escolar. El hecho de que la actividad de comer pase a ser lectiva implica incorporar contenido curricular y evaluación por parte del instituto.

—La reforma horaria en el ámbito educativo:

una necesidad real que aún suena a utopía,

Laura Domingo-Peñafiel

Pasta amb salseta de tomàquet picant

Ingredients

• Pasta
• Formatge parmesà
• Tomàquets cherry
• Espinacs
• Xili (e.g. serrano) al gust
• All al gust
• Oli d'oliva verge
• Sal, pebre, orenga

Preparació

1. Bullir la pasta en aigua ben salada.
2. Mentrestant, preparar la salsa: escalfar oli, trinxar all i xili i daurar uns minuts.
3. Incorporar els espinacs i els tomàquets tallats per la meitat, afegir sal, pebre i orenga al gust.
4. Cuinar fins que els tomàquets es desfacin (ajudar-los!).
5. Escórrer la pasta i incorporar-la a la paella.
6. Rallar parmesà, remenar.

Tirant (i)

Lo Comte ermità pres comiat de tots, ab infinides llàgrimes fon fet llur departiment, e anà-se'n al seu ermitatge, on estigué ab gran repòs per llong temps. E cascun dia, aprés que havia dites ses hores, venia-se'n davall aquell bell arbre per veure les bèsties qui venien a beure a la lúcida font.

—Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (XXVII)

Deldarita

Lie Groups (I)

This brings us to the other terms of the title of this book, namely "Lie groups" and "homogeneous spaces". The theory of Lie has its roots in the study of symmetries of systems of differential equations, and the integration techniques for them. At that time, Lie had called these symmetries "continuous groups". In fact, his main goal was to develop an analogue of Galois theory for differential equations. The equations that Lie studied are now known as equations of Lie type, and an example of these is the well-known Riccati equation. Lie developed a method for solving these equations that is related to the process of "solution by quadrature". In Galois' terms, for a solution of a polynomial equation with radicals, there is a corresponding finite group. Correspondingly, to a solution of a differential equation of Lie type by quadrature, there is a corresponding continuous group.

—Andreas Arvanitoyeorgos

An Introduction to Lie Groups and

the Geometry of Homogeneous Spaces

Ara em dono compte que vaig agafar el quadern gris d'en Pla fa dos dies, un 8 de Març; el mateix dia que ell escrigué la primera entrada. Més patxoca hagués fet l'any passat (8 de Març de 1918), si cap.

Llevar-se tard

Després, si sou un esperit agut, anireu a dar un petit tomb aperitiu per davant d'allà on treballeu els matins que us lleveu d'hora. Passareu al davant de la casa amb un aire absolutament indiferent. Mirareu aquella porta, aquell balcó com si fos per atzar; i en una llambregada comprendreu que tot allò no té cap importància, que és una cosa pueril que us estigueu allí en un raconet cada dia, de tal hora a tal hora. I això convé de saber-ho. Un hom ha de fer la seva feina com si es cregués fonamental, i en una missió augusta, però convé que de tant en tant s'adoni de la inofensivitat del seu mecanisme quotidià, mirant-ho d'enfora estant. Un hom, havent-se llevat tard, és un jutge més serè. Podreu dir a aquell vós mateix dels dies que us lleveu d'hora: "Pobre diable" I tirar endavant, com un senyor que visqués de renda.

—Llevar-se tard, Carner

(a Les Bonhòmies, 1925)