Llevar-se tard

Després, si sou un esperit agut, anireu a dar un petit tomb aperitiu per davant d'allà on treballeu els matins que us lleveu d'hora. Passareu al davant de la casa amb un aire absolutament indiferent. Mirareu aquella porta, aquell balcó com si fos per atzar; i en una llambregada comprendreu que tot allò no té cap importància, que és una cosa pueril que us estigueu allí en un raconet cada dia, de tal hora a tal hora. I això convé de saber-ho. Un hom ha de fer la seva feina com si es cregués fonamental, i en una missió augusta, però convé que de tant en tant s'adoni de la inofensivitat del seu mecanisme quotidià, mirant-ho d'enfora estant. Un hom, havent-se llevat tard, és un jutge més serè. Podreu dir a aquell vós mateix dels dies que us lleveu d'hora: "Pobre diable" I tirar endavant, com un senyor que visqués de renda.

—Llevar-se tard, Carner

(a Les Bonhòmies, 1925)

¡Dulce camino loco!

De nuevo, ¡oh Salamanca!
estoy aquí, de la prisión salido.
La frente toda blanca,
el cuerpo envejecido.
¡Si las canas me hiciese más temido!
Sosegado ya un tanto
vuelvo a emprender la vía abandonada
sin rencor ni quebranto.
¿Fe y vida está salvada?
¡Pues todo no ha quedado en la estacada!
Mañana hacia la ciencia
seguiré sin sentir recelo alguno
ni cargo de conciencia.
¡Dulce oficio oportuno
que enseñar y aprender es todo uno!
Pero es camino largo
que hay que seguir tenaz con firme anhelo.
A veces, cierto, amargo
hasta romper el hielo;
más grato cuanto más lejos del suelo.
¡Dulce camino loco!
¡Empresa más feliz cuanto más nueva!
Que si es cierto que el poco
saber nos pone a prueba,
el mucho, si se alcanza, a Dios nos lleva.

—Al salir de la prisión, Fray Luis de León

No tocar res

                  [...]                 Ni això cal dir,
perquè aprenem a viure així, no tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del present.

—No tocar res, Francesc Parcerisas

"Seixanta-un poemes" (Quaderns Crema, 2014)

Chilli con carne

Ingredients 

• 500g de carn picada (vedella)
• 1 pebrot vermell gran
• 1 ceba groga gran
• 2 dents d'all
• 1 vitxo gran o pebrot vermell trinxat ("pul biber")
• 1 culleradeta de comí en pols
• 1 culleradeta de paprika (suau-dolça)
• 1 culleradeta d'orenga sec
• 2 cullerades de pasta de tomàquet
• 400g de tomàquet trossejat (1 llauna)
• 400g de mongeta vermella ("fríjol", o "red kidney bean")
• 400ml de brou de carn (vedella)

Preparació

1. Cuinar la carn picada amb un xic d'oli; reservar tapada.
2. Sofregir ceba, pebrot, all i vitxo — 5 minuts.
3. Afegir pasta de tomàquet, orenga, comí, paprika (i pul biber si no es té vitxo) — 5 minuts.
4. Afegir carn, brou i tomàquet trossejat — cuinar a foc lent 45-60 minuts.
5. Quan hagi reduït, afegir mongeta i ajustar punt de sal — 5 minuts.

Serveixo amb coriandre fresc, i congelo la resta. Àpat perfecte per l'hivern!

Plague

In the year of Christ's Incarnation for our salvation 1346, a conjunction of three large planets was visible in the sign of Aquarius; and according to the astrologists, Saturn was dominant in this conjunction. From this they predicted great and grave events to come in the world.

 —Description of Plague in Florence, Matteo Villani

1348

La veu d'un poble

No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

—La veu d'un poble

 Vicent Andrés Estellés

Souvenirs d'été