Wednesday, July 4, 2018

El nou copyright a Europa, o l'Assassinat d'Internet

     Let $A$ be a ring. Elements $x, y$ of $A$ are said to be zero divisors if $x \neq 0$, $y \neq 0$, and $xy \neq 0$. Most of the rings without zero divisors which we consider will be commutative. In view of this, we define a ring $A$ to be entire if $1 \neq 0$, if $A$ is commutative, and if there are no zero divisors in the ring. (Entire rings are also called integral domains. However, linguistically, I feel the need for an adjective. "Integral" would do, except that in English, "integral" has been used for "integral over a ring" as in Chapter VII, §1. In French, as in English, two words exist with similar roots: "integral" and "entire". The French have used both words. Why not do the same in English? There is a slight psychological impediment, in that it would have been better if the use of "integral" and "entire" were reversed to fit the long-standing French use. I don't know what to do about this.)
Algebra, Lang (Springer GTM, 3rd Ed.)

M'escalfen el cor les digressions lingüístiques en textos tècnics. He volgut trobar la terminologia que s'utilitza en català i castellà, però m'he trobat amb la Wikipedia tancada en protesta per la nova llei de copyright Europea, de la qual no n'he sabut res fins avui (mea culpa, no ho dubto). A EEF llegeixo
Under Article 13 of the proposal, sites that allow users to post text, sounds, code, still or moving images, or other copyrighted works for public consumption will have to filter all their users' submissions against a database of copyrighted works. Sites will have to pay to license the technology to match submissions to the database, and to identify near matches as well as exact ones. Sites will be required to have a process to allow rightsholders to update this list with more copyrighted works.
i se'm posen els pels de punta. A wikimedia.es escriuen:
El respeto por los derechos de autoría es fundamental en la comunidad wikimedista, y forma parte de los 5 pilares de Wikipedia y de sus guías de edición. Las personas que contribuyen en la enciclopedia libre debaten y resuelven conflictos sobre los usos de un trabajo y los derechos a los que están sujetos de manera virtual. Cuando cualquier persona notifica un uso no permitido en un proyecto Wikimedia tiene una conversación con la comunidad. Si no se llega a consenso, puede contactar con la Fundación Wikimedia, que interviene como la organización que aloja los contenidos. En los informes de transparencia de Wikimedia se puede consultar la cantidad de incidencias sobre copyright recibidas: doce en los últimos seis meses analizados, de las cuales solamente dos eran válidas. Pensamos que esta es la mejor prueba del compromiso y la diligencia de quienes editan Wikipedia y de la precisión y la exactitud que tienen los procesos basados en la interacción de las personas (y no de algoritmos) para detectar y solucionar infracciones de copyright.
Només fa falta veure la bona feina que ha fet un gegant a vessar de recursos com Google amb sistemes automàtics de detecció d'infracció de copyright i de continguts "inadequats per a anunciants". El futur d'internet, com el seu inici, és obert per a tothom, i per a la lliure circulació d'informació.

Sardònic aquest punt de l'article a EEF:
The drafters of Article 13 have tried to carve Wikipedia out of the rule, but thanks to sloppy drafting, they have failed: the exemption is limited to "noncommercial activity". Every file on Wikipedia is licensed for commercial use.
Demostra una incomprensió total dels principis de les llicències Creative Commons, i un estancament en els paradigmes de copyright antiquats que porten a barbaritats com la de Mickey Mouse i un llarg etcètera.

És hora de prendre partit i reclamar els dret a la informació lliure; lliure no de responsabilitats, sinó d'ambicions orwellianes que no fan més que minvar la poca llibertat digital que encara ens pertany a tots. Endavant.

Saturday, June 16, 2018

Cotilla i mirinyac

Il·lustrador desconegut, Harper's Weekly (1857)
     Els crítics — tret també d'honorabilíssimes etcètera — ajuden a certificar l'anacronia de la literatura: viuen entre randes, flors de paper i fotos dels rebesavis. Donen vesses a les arnes i somien que encara són al segle dinou i que la narrativa d'ara no pot ser — «de cap manera!» — diferent de com era aquella. Chesterton va dir, un cop: «Trobo que una gran part de la crítica contemporània és com un home que digués: "És clar que no m'agrada el formatge tendre! El que m'agrada és el xeres!"» I si a molts crítics d'ara els encantés el xeres, rai. Per alguns, fins el xerès deu ser un invent massa modern i que no se cenyeix estrictament a les lleis de la novel·la del dinou, o de principis del vint a tot estirar. Per alguns no hi ha res al món, tret de les aspiracions a aconseguir una càtedra vitalícia o dirigir tal col·lecció en tal editorial. Per alguns no existeixen ni el Kentucky Fried Chicken, ni la cançó «Loco de amor» amb David Byrne i Celia Cruz, ni la revista Private, ni el forat d'ozó, ni les targetes de crèdit, ni la mescalina, ni el Fiat Tipo, ni el Túnel de la Rovira. Si els féssim el més mínim cas, aviat aniríem amb cotilla i mirinyac!
—Quim Monzó, La pira del llibre (pregó)
Article de 1989, compilat a la Maleta turca 
(Quaderns Crema, 1990)
Amb prou sort els literats coneixeran "La Dégradation de l'espèce humaine par l'usage du corps à baleines" (1770) i s'hi abstindran; l'últim purità és només això, el més recent; darrere seu espera una fila interminable de "temps millors", preparats a llançar bilis.

Anna Karenina (iv)

'Lord, have mercy, forgive us, help us!' he repeated words that somehow suddenly came to his lips. And he, an unbeliever, repeated these words not just with his lips. Now, in that moment, he knew that neither all his doubts, nor the impossibility he knew in himself of believing by means of reason, hindered him in the least from addressing God. It all blew off his soul like dust. To whom was he to turn if not to Him in whose hands he felt himself, his sould and his love to be?
—Lev Tolstoi, Anna Karenina (Part VII, XIII)
tr. Pevear & Volokhonsky

— Господи, помилуй! прости, помоги! — твердил он как-то вдруг неожиданно пришедшие на уста ему слова. И он, неверующий человек, повторял эти слова не одними устами. Теперь, в эту минуту, он знал, что все не только сомнения его, но та невозможность по разуму верить, которую он знал в себе, нисколько не мешают ему обращаться к Богу. Все это теперь, как прах, слетело с его души. К кому же ему было обращаться, как не к тому, в чьих руках он чувствовал себя, свою душу и свою любовь?

Friday, June 15, 2018

Lingua latina

     Sed nos immensum spatiis confecimus aequor,
et iam tempus equum fumantia solvere colla.
—Virgili, Geòrgiques (II)

El llatí i la seva flexibilitat: "Sed {nos} [immensum] spatiis {confecimus} [aequor]", a una sintaxi de romanç vulgar seria quelcom similar a "spatiis nos confecimus immensum aequor", és a dir, "Llarg temps hem creuat la planura immensa". Llavors, "et iam tempus [equum fumantia] {solvere colla}" el podríem re-escriure "tempus solvere colla equum fumantia", o "és hora de treure els jous fumants dels cavalls".

Tuesday, June 12, 2018

Mot del dia (xviii) — мрáморный

мрáморный
adj., fet de marbre
 
[minut 0:45]

Monday, June 11, 2018

Rússkie bliný, recepta

[foto soon(TM)]

Ingredients

  • 250g de farina (50/50 blanca i integral/sègol/sarraí)
  • 250g de llet sencera
  • 3 ous grans
  • Sucre i sal
  • Mantega o Oli d'oliva verge

Preparació

  1. Mesclar farina, llet, 2 cullerades de sucre i 1 culleradeta de sal.
  2. Batre els ous separadament; incorporar a la mescla i remenar.
  3. Per fer les blinýs, cal fregar be la paella amb oli per cada unitat (idealment en spray; un tovalló mullat funciona prou bé).
  4. Cuinar a mig foc (no volem bombolles), ~30s cada banda.
  5. Apilar blinýs amb una mica de mantega a cada capa per evitar que s'enganxin.
Es pot servir [1—salat] amb mantega, salmó fumat i smetána (crema agra), o [2—dolç] amb mantega, alguna fruita o mermelada, etc. A la forma tradicional es serveix amb ikrá (caviar vermell), però jo no en soc gaire fan.

Sunday, June 10, 2018

Badoqueria amb la cosa dels nens

Hi ha una badoqueria absoluta amb la cosa dels nens. L'entendriment que produeixen és ben a prop de la condescendència; sis o set capes sota l'epiteli de l'inconscient, aquest entendriment s'emparenta amb la sensació gratificant de saber que nosaltres, els grans, afortunadament, ja som més putes i sabem que a la vida no tot són nines Barbie ni construccions de mecano.
¿Què sap el gat de fer culleres?, Quim Monzó (1989)
al recull La maleta turca