Sed nos immensum spatiis confecimus aequor,
et iam tempus equum fumantia solvere colla.
—Virgili, Geòrgiques (II)
El llatí i la seva flexibilitat: "Sed {nos} [immensum] spatiis {confecimus} [aequor]", a una sintaxi de romanç vulgar seria quelcom similar a "spatiis nos confecimus immensum aequor", és a dir, "Llarg temps hem creuat la planura immensa". Llavors, "et iam tempus [equum fumantia] {solvere colla}" el podríem re-escriure "tempus solvere colla equum fumantia", o "és hora de treure els jous fumants dels cavalls".
No comments:
Post a Comment