Cotilla i mirinyac

Il·lustrador desconegut, Harper's Weekly (1857)

     Els crítics — tret també d'honorabilíssimes etcètera — ajuden a certificar l'anacronia de la literatura: viuen entre randes, flors de paper i fotos dels rebesavis. Donen vesses a les arnes i somien que encara són al segle dinou i que la narrativa d'ara no pot ser — «de cap manera!» — diferent de com era aquella. Chesterton va dir, un cop: «Trobo que una gran part de la crítica contemporània és com un home que digués: "És clar que no m'agrada el formatge tendre! El que m'agrada és el xeres!"» I si a molts crítics d'ara els encantés el xeres, rai. Per alguns, fins el xerès deu ser un invent massa modern i que no se cenyeix estrictament a les lleis de la novel·la del dinou, o de principis del vint a tot estirar. Per alguns no hi ha res al món, tret de les aspiracions a aconseguir una càtedra vitalícia o dirigir tal col·lecció en tal editorial. Per alguns no existeixen ni el Kentucky Fried Chicken, ni la cançó «Loco de amor» amb David Byrne i Celia Cruz, ni la revista Private, ni el forat d'ozó, ni les targetes de crèdit, ni la mescalina, ni el Fiat Tipo, ni el Túnel de la Rovira. Si els féssim el més mínim cas, aviat aniríem amb cotilla i mirinyac!

—Quim Monzó, La pira del llibre (pregó)

Article de 1989, compilat a la Maleta turca 

(Quaderns Crema, 1990)

Amb prou sort els literats coneixeran "La Dégradation de l'espèce humaine par l'usage du corps à baleines" (1770) i s'hi abstindran; l'últim purità és només això, el més recent; darrere seu espera una fila interminable de "temps millors", preparats a llançar bilis.

Anna Karenina (iv)

'Lord, have mercy, forgive us, help us!' he repeated words that somehow suddenly came to his lips. And he, an unbeliever, repeated these words not just with his lips. Now, in that moment, he knew that neither all his doubts, nor the impossibility he knew in himself of believing by means of reason, hindered him in the least from addressing God. It all blew off his soul like dust. To whom was he to turn if not to Him in whose hands he felt himself, his sould and his love to be?

—Lev Tolstoi, Anna Karenina (Part VII, XIII)

tr. Pevear & Volokhonsky

— Господи, помилуй! прости, помоги! — твердил он как-то вдруг неожиданно пришедшие на уста ему слова. И он, неверующий человек, повторял эти слова не одними устами. Теперь, в эту минуту, он знал, что все не только сомнения его, но та невозможность по разуму верить, которую он знал в себе, нисколько не мешают ему обращаться к Богу. Все это теперь, как прах, слетело с его души. К кому же ему было обращаться, как не к тому, в чьих руках он чувствовал себя, свою душу и свою любовь?

Lingua latina

     Sed nos immensum spatiis confecimus aequor,
et iam tempus equum fumantia solvere colla.

—Virgili, Geòrgiques (II)

El llatí i la seva flexibilitat: "Sed {nos} [immensum] spatiis {confecimus} [aequor]", a una sintaxi de romanç vulgar seria quelcom similar a "spatiis nos confecimus immensum aequor", és a dir, "Llarg temps hem creuat la planura immensa". Llavors, "et iam tempus [equum fumantia] {solvere colla}" el podríem re-escriure "tempus solvere colla equum fumantia", o "és hora de treure els jous fumants dels cavalls".

Mot del dia (xviii) — мрáморный

мрáморный
adj., fet de marbre

 

[minut 0:45]

Rússkie bliný, recepta

[foto soon(TM)]

Ingredients

• 250g de farina (50/50 blanca i integral/sègol/sarraí)
• 250g de llet sencera
• 3 ous grans
• Sucre i sal
• Mantega o Oli d'oliva verge

Preparació

1. Mesclar farina, llet, 2 cullerades de sucre i 1 culleradeta de sal.
2. Batre els ous separadament; incorporar a la mescla i remenar.
3. Per fer les blinýs, cal fregar be la paella amb oli per cada unitat (idealment en spray; un tovalló mullat funciona prou bé).
4. Cuinar a mig foc (no volem bombolles), ~30s cada banda.
5. Apilar blinýs amb una mica de mantega a cada capa per evitar que s'enganxin.

Es pot servir [1—salat] amb mantega, salmó fumat i smetána (crema agra), o [2—dolç] amb mantega, alguna fruita o mermelada, etc. A la forma tradicional es serveix amb ikrá (caviar vermell), però jo no en soc gaire fan.

Badoqueria amb la cosa dels nens

Hi ha una badoqueria absoluta amb la cosa dels nens. L'entendriment que produeixen és ben a prop de la condescendència; sis o set capes sota l'epiteli de l'inconscient, aquest entendriment s'emparenta amb la sensació gratificant de saber que nosaltres, els grans, afortunadament, ja som més putes i sabem que a la vida no tot són nines Barbie ni construccions de mecano.

—¿Què sap el gat de fer culleres?, Quim Monzó (1989)

al recull La maleta turca

Palak chole sabji, recepta

Avui he preparat palak chole sabji (lit. sabji d'espinacs i cigrons), un acompanyament vegetarià típic de la Índia del nord. Com sempre, sembla que d'un sol nom puguin sortir mil-i-un plats diferents, segons internet. Al final he seguit una recepta prou simple, i molt convincent.

Ingredients principals

• 1 ceba (jo n'he utilitzat una de les vermelles)
• 1 grapat d'espinacs frescos (amb el ram són fàcils de tallar)
• Una llauna de cigrons
• Oli d'oliva verge
• 2-3 tomàquets madurs grans
• 1 llimona

Espècies i condiments

• 3 dents d'all
• Una mica de gingebre
• Llavors de comí
• Mescla de curri
• Coriandre mòlt
• Coriandre fresc ("cilandre" o "cilantro")
• Sal i pebre

Preparació

1. Afegir i escalfar oli en una paella fonda (amb tapa, idealment) .
2. Afegir mitja cullerada de llavors de comí.
3. Tallar el gingebre i les dents d'all prou fines, afegir a l'oli.
4. Deixar cuinar 1/2 minut, a mig foc.
5. Trossejar ceba, afegir.
6. Deixar cuinar 1 minut.
7. Trossejar tomàquets, afegir.
8. Afegir una culleradeta de coriandre mòlt.
9. Afegir una cullerada de mescla de curri.
10. Afegir sal i pebre al gust.
11. Deixar cuinar 5 minuts.
12. Tallar els espinacs, afegir i remoure.
13. Deixar cuinar 5-10 minuts amb tapa, remoure de tant en tant.
14. Afegir cigrons escorreguts, remoure.
15. Esprémer mitja llimona (atenció amb les llavors!).
16. Deixar cuinar 5 minuts amb tapa, remoure de tant en tant.

Avui l'he servit amb coriandre fresc, al gust. També es pot servir amb iogurt fresc.

La mescla de curri és suficient pels qui no tenim un paladar híper-desenvolupat per les espècies; amb el temps s'aprèn, però, i aquest estiu en tinc molt!

[Font 1 — recepta bastant autèntica] [Font 2 — recepta més senzilla]

Rus, grec i sànscrit

Llegint una introducció al Grec Clàssic, m'he trobat amb la taula de conjugació del present de verbs -ω, i m'ha sorprès la similitud al Rus amb verbs -и- pel que fa a primera i segona persona. Per exemple, comparant λύω (afluixar, alliberar, etc) amb говорить, en singular tenim

• λύω — говорю (i.e. "u" i "yu"), λύεις — говоришь (i.e. "eis" i "ish"); i en plural, encara més sorprenent,
• λύομεν — говорим (i.e. "men" i "im"), λύοετε — говорите (i.e. "ete" i "ite").

Navegant pel mar d'internet m'he trobat amb aquesta sèrie d'articles del lingüista Constantin Borisoff, que comenta la fantàstica feina de l'acadèmic Weer Rajenda Rishi, responsable de fer més àmpliament coneguda la proximitat (lingüística i fins i tot cultural) del Rus, el Sànscrit, i la Índia en general. Segueix amb una llista de cognats, noms i verbs que confirmen les meves primitives cogitacions.

Si bé estudiar Sànscrit era, al igual que Àrab i Hebreu, un somni llunyà amagat als confins de la ment, això m'ajuda a sentir-ho més a prop! La feina d'aprendre vocabulari bàsic del Rus que, en gran part, no conté gaires cognats del català, el castellà o l'anglès, sembla que em donarà un cop de mà quan decideixi obrir alguna introducció a aquesta llengua vetusta.