Et necessitàvem, primavera, i t'hem esperat recollits i amagats a resguard del vent cruel i la nevada, anhelosa del teu color i la fragància amb que tot ho inundes.
I encara que vinguis a corre-cuita, nosaltres et seguim com vens, corrent i xops, i ens aixopluguem als portals mentre et presentes i ens convides al frec de l'estiu, i aixeques del terra la seva ànima, i fas cantar els carrers amb ta aigua musicada.
Alguns fins t'abracem al bell mig de ton plor, mentre l'arbre es fa gros i penja, mudat del perfum que portes de tant lluny.
Amunt, murmures, i devem ser tres bojos que t'escoltem el repicar.
No comments:
Post a Comment