Mot del dia (xv) — brogir

I el vent inflà la vela pel mig, i l'ona purpúria
brogia fort a l'entorn del gaó de la nau lliscadissa;
la qual corria per l'ona cap a la fi de la ruta.
Llavors havent aferrat l'ormeig dins la negra nau ràpida,
van posar unes cràteres coronades de vi,
i libaren als déus immortals que des de sempre són vius,
i sobretot a la filla de Zeus, la dels ulls lluents.
I tota la nit i fins l'alba la nau va fendre sa ruta.

—Homer, Odissea (Cant II)

traducció de Carles Riba (1919)

brogir¹

[s. XIV; d'origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el seu ll. rugīre 'rugir' i el seu sinònim cèlt. *bragere 'bramar' (cf. braolar)] 

v intr Fer brogit, fer remor.

fendre²

[s. XIV; del ll. fíndĕre, íd.]

v tr 1 Esberlar.

2 Tallar, travessar subtilment i de pressa, un fluid.

3 GRÀF Fer un petit solc (en una cartolina) amb una eina de vora fina però no tallant, per poder-la doblegar correctament.

 M'ha sorprès el significat específic de fendre (3). Mai a l'escola he sentit dir-ne "fendre", però bé que ho hem fet tots! Que accions quotidianes tinguin noms, i els haguem oblidat...

[¹ brogir: entrada al GDLC] [² fendre: entrada al GDLC]