[V]
E paradis el luoc melhor,
lai o·l bon rei de Fransa es
prop de Rolan, sai que l'arm'es
de vos, marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles
e mon Sabata eixamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
justa N'Ulivier de Lausana.
—Guillem de Berguedà,
Consiros cant e planc e plor
A aquest planh de Berguedà hi he arribat gràcies a la simpàtica Literatura catalana medieval de Ferran Gadea (El Jonc, 1986), i aprofito per treure'n el mot del dia:
[¹ pal·li: entrada al DCVB]pal·li¹ m.(pronunciat i antigament escrit amb l simple: pali)|| 2. ant. Cobertor, tela per cobrir un llit, una taula, un cos mort per dur-lo a soterrar, etc.; cast. palio.Eᴛɪᴍ.: del llatí pallĭum, mat. sign. La forma palis prové segurament d'una contaminació de càliç. La variant pàlit és un cas del fenomen freqüentíssim de la -t paragògica quan el mot acaba en -i àtona (com prèmit, sòmit, etc.).
No comments:
Post a Comment