Allò de la subvocalització

He tingut una idea al cap durant no se ben bé quan temps. Fa prop de mig any que, com a conseqüència de llegir més que de costum, vaig adonar-me que la meva "veu interior" (la que sents quan llegeixes) no era només una imaginació: podia notar les cordes vocals adoptar la posició requerida pels sons que estava llegint (o potser la laringe, o la faringe?), i la llengua, si bé no movent-se, tensant-se i relaxant-se. L'experiència era encara més intensa quan llegia partitures amb línies vocals; era incapaç d'evitar "vocalitzar" internament, tot i que no produís cap so.

Avui he rebut un altre petó d'Atzar, que s'entossudeix en satisfer les meves estones de procrastinació amb records de records. Gaudint de The Mozart Effect (sobre el mite de la capacitat de la música del compositor austríac per transformar nouvinguts en genis), es menciona el terme de la "subvocalització" (8:00). Efectivament, aquest fenomen de veu interior té nom i ha sigut estudiat.

Següent estació? Wikipedia, és clar. I com no podia ser d'altra forma, final de línia.

This inner speech is characterized by minuscule movements in the larynx and other muscles involved in the articulation of speech.

En definitiva, tancant cicle i acabant curs!