M'imagino part dels espots de la pròxima campanya electoral. Sobre tot de siluetes mig a les fosques, de senyors inclinats sobre un mirallet i esnifant amb un billet de cinc mil, la veu diu: «Podeu sospitar de tots...» Canvia la imatge i apareix, somrient, el nostre touretter, amb la bandera al darrera i fent l'ullet de manera que no sabem si s'insinua o si fa un tic. La veu diu: «Podeu sospitar de tots... menys d'un! Perquè a ell no li cal. Com Obèlix, no li cal poció màgica perquè de petit va caure dins de l'olla». I després, l'anagrama de la coalició i la cançoneta electoral.
I el que s'estalvia! I l'enveja que en tenen tots els altres!
—Quim Monzó, Tic i fet (La Vanguàrdia, 1988)
(extret del recull La maleta turca, pp. 44)
No comments:
Post a Comment