Va ser començar a llegir Carner i Sagarra (o intentar-ho) i adonar-me que parlem idiomes ben diferents. L'estructura sintàctica és la mateixa, però la riquesa lèxica i fraseologia perfectament podrien ser del segle quinze; així que m'he proposat, dins el nou marc de "lectura diària obligatòria", compartir amb igual freqüència ("cara semplicità, quanto mi piaci!") una paraula que satisfaci dos criteris: per una banda, no ha de formar part del meu vocabulari previ; i per altra, perfectament podria fer-ho a bescanvi de deu minuts. En principi déu minuts, a no ser que, com avui, el Cthulhu Internet m'estiri el braç i em porti a veure el barri...
falòrnia¹
[s. XVII]
f Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. Tot això que diuen són falòrnies.
A l'Aragó s'anomena
faloria² al "cuento, fábula, mentira"; és a dir, allò de "no me cuentes cuentos", no al "papá cuéntame un cuento".
[¹ entrada al GDLC] [font: entrevista a Joan Lluís Marfany, minut 5:19] [² entrada al DLE]
No comments:
Post a Comment