Mot del dia (iii) — capir

Vaig a dormir amb les ganes d'esbrinar el significat de l'expressió despectiva "manada de tauls de livita" (Marfany² pp. 103) utilitzada per un orador o escriptor finisecular (XIX) en contra dels polítics en general. Ens haurem de conformar amb un verb de regust clarament italianitzat:

capir¹
[1839; d'origen incert, possiblement de l'it. capire, íd., o bé der. regressiu de capissar, íd., amb inflúx també de l'it. capire]
v tr Entendre, expliar-se (alguna cosa, algun fet).

I el seu ús patriòtic,

Perque ells [els joves], comensant a viurer, y no sentint gran atracció, ni trovantse lligats per vínculs forts a cap dels partits polítichs, capirán més prompte la moderna paraula autonomía que ha de ser l'airet potent que ha de trencar pel mitj una de las columnas del temple d'Hércules de la vella política, hont si veu grabat non plus ultra, y enderrocat y aterrat lo non, l'humanitat sencera llegirá plus ultra, més enllà...

—A. de Metge, Qui som y a qué venim

(Marfany² pp. 106)

Com es pot capir, dilato una mica el propòsit del mot diari (n'he segat uns quants en anglès, que potser demà incorporo—io and behold el plurilingüisme d'espardenya). No és cada dia que un troba mots etimològicament rics i complexes, dignes de comunicació i conferència.

Adició posterior: no me n'he pogut estar i he buscat amb un xic més cura; n'ha bastat.

taül³
[del cast. tahul, variant de tahur 'tafur']
m i f 1 Persona de mala vida, que no és de fiar, capaç de qualsevol acció baixa.

També crec haver tingut sort amb això de "livita". Una cerca a Google revela diferents al·lusions a peces de roba:

"¡Milagro que lleven toos livita y gorra con trenzaera di oro á la redó!"⁵
"[...] motiu pel qual vaig posar-me la livita i la gorra"⁴

Heus aquí Atlantis:

levita⁶
[1460; del fr. lévite, íd., i aquest, del ll. levita, israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple; el nom s'aplicà al vestit per la semblança amb el que duien els levites en les obres de teatre]
...
3 f INDUM Peça de vestir masculina, d'ús al segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.

1851. Journal des Dames et des Modes. Homes amb americana, levita i frac.⁷

[¹ capir: entrada al GDLC] [² La cultura del catalanisme de Joan-Lluís Marfany] [³ taül: entrada al GDLC] [⁴ La literatura infantil i juvenil de Josep Maria Folch i Torres, d'Eulàlia Pérez i Vallverdú, al Google Books] [⁵ La gente de mi tierra en las fiestas del Pilar de Zaragoza, vol.1 de Crispín Botana, al Google Books] [⁶ levita: entrada al GDLC] [⁷ El traje burgués masculino. (...) Conjuntos de 'medio vestir', al bloc Vestuario Escénico]