Mot del dia (xiii) — llustrejar

    I en llustrejar en el matí l'Aurora dels dits rosadencs,
es va llevar del seu llit el fill amorós d'Ulisses,
i es vestí, i es passà una espasa punxent per l'espatlla,
i es cordà sota els peus tan fins unes belles sandàlies,
i va sortir de la cambra, igual, de la cara, que un déu.

—Homer, Odissea (Cant II)

traducció de Carles Riba

(1919)

llustrejar → llostrejar¹

[de llostre]

v intr Fer una claror tènue al vespre o a la matinada.

Al seu torn, llostre és variant de llustre (de l'italià lustro):

llostre²

2 1 m Claror crepuscular, crepuscle matinal o vespertí. El primer llostre.

2 entre dos llostres loc adv A l'hora crepuscular tant del matí com del vespre. 

Quanta llum a l'Odissea...