Mot del dia (v) — xaró

Més Monzó, mai millor!

xaró¹
[c. 1900; d'origen incert, possiblement aplicació figurada del dial. xaró 'xai', mots de creació expressiva, amb influx potser de mots com carrincló, xiroi]
adj De mal gust, mancat d'art, de gràcia, de distinció.

I la font:

    Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que s'estima més trair-la per excés que no pas per defecte declara la resta del que pensa: que precisament una de les coses que li desagraden d'ella (i que lliga amb una certa actitud que ella creu esnob però que en el fons és xarona i prou) és l'afició a anar sempre a restaurants d'aquells que substitueixen la bona cuina per les relacions públiques.

—Quim Monzó, Amb el cor a la mà

 (dins la col·lecció El perquè de tot plegat,

Quaderns Crema 1999)

La manifestació més contemporània del mot "esnob" (ja catalanitzat) podria ser "fake" o "poser". És interessant veure l'etimologia també d'esnob, per al llenguatge comú "algú pretensiós",

esnob²
[de l'angl. snob 'pegot' i, en argot estudiantil, 'no universitari', d'on 'de baixa condició'; en aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació ll. s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles]
1 m i f Persona que és amatent a acollir tota novetat en les idees, els gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.

En anglès, però, "snob" patí una evolució semàntica molt interessant (i subtil). Segons l'OED⁴, l'accepció més antiga (1785) correspon amb el "pegot" mencionat (sabater)—per extensió relativament natural, l'argot estudiantil a Cambridge l'utilitzava en referència als "no universitaris" (c1796). S'utilitzà en aquest sentit ("algú de classe social baixa") fins que la connotació de "ostentós fora del que li pertoca" s'infiltrà (c1850). Avui, s'utilitza en aquest sentit per descriure l'actitud d'algú que adscriu els seus gustos a una classe social més alta que la seva pròpia—en conseqüència, incloent-s'hi.

Compareu les construccions "afició a" i "afició de";

afició³
[del cast. afición, der. semipopular de afección (cf. afecció)]
f 1 Inclinació a una activitat. Tenir afició a l'esport, al cinema.
2 Conjunt de seguidors d'un esport, un equip esportiu, un espectacle, etc. L'afició del Barça.

[¹ xaró: entrada al GDLC] [² esnob: entrada al GDLC] [³ afició: entrada al GDLC] [⁴ snob: entrada al OED]