¡Dulce camino loco!

De nuevo, ¡oh Salamanca!
estoy aquí, de la prisión salido.
La frente toda blanca,
el cuerpo envejecido.
¡Si las canas me hiciese más temido!
Sosegado ya un tanto
vuelvo a emprender la vía abandonada
sin rencor ni quebranto.
¿Fe y vida está salvada?
¡Pues todo no ha quedado en la estacada!
Mañana hacia la ciencia
seguiré sin sentir recelo alguno
ni cargo de conciencia.
¡Dulce oficio oportuno
que enseñar y aprender es todo uno!
Pero es camino largo
que hay que seguir tenaz con firme anhelo.
A veces, cierto, amargo
hasta romper el hielo;
más grato cuanto más lejos del suelo.
¡Dulce camino loco!
¡Empresa más feliz cuanto más nueva!
Que si es cierto que el poco
saber nos pone a prueba,
el mucho, si se alcanza, a Dios nos lleva.

—Al salir de la prisión, Fray Luis de León

No tocar res

                  [...]                 Ni això cal dir,
perquè aprenem a viure així, no tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del present.

—No tocar res, Francesc Parcerisas

"Seixanta-un poemes" (Quaderns Crema, 2014)

Chilli con carne

Ingredients 

• 500g de carn picada (vedella)
• 1 pebrot vermell gran
• 1 ceba groga gran
• 2 dents d'all
• 1 vitxo gran o pebrot vermell trinxat ("pul biber")
• 1 culleradeta de comí en pols
• 1 culleradeta de paprika (suau-dolça)
• 1 culleradeta d'orenga sec
• 2 cullerades de pasta de tomàquet
• 400g de tomàquet trossejat (1 llauna)
• 400g de mongeta vermella ("fríjol", o "red kidney bean")
• 400ml de brou de carn (vedella)

Preparació

1. Cuinar la carn picada amb un xic d'oli; reservar tapada.
2. Sofregir ceba, pebrot, all i vitxo — 5 minuts.
3. Afegir pasta de tomàquet, orenga, comí, paprika (i pul biber si no es té vitxo) — 5 minuts.
4. Afegir carn, brou i tomàquet trossejat — cuinar a foc lent 45-60 minuts.
5. Quan hagi reduït, afegir mongeta i ajustar punt de sal — 5 minuts.

Serveixo amb coriandre fresc, i congelo la resta. Àpat perfecte per l'hivern!

Plague

In the year of Christ's Incarnation for our salvation 1346, a conjunction of three large planets was visible in the sign of Aquarius; and according to the astrologists, Saturn was dominant in this conjunction. From this they predicted great and grave events to come in the world.

 —Description of Plague in Florence, Matteo Villani

1348

La veu d'un poble

No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

—La veu d'un poble

 Vicent Andrés Estellés

Souvenirs d'été

Fin y principio, Wisława Szymborska

Fin y principio

Después de cada guerra
alguien tiene que limpiar.
No se van a ordenar solas las cosas,
digo yo.

Alguien debe echar los escombros
a la cuneta
para que puedan pasar
los carros llenos de cadáveres.

Alguien debe meterse
entre el barro, las cenizas,
los muelles de los sofás,
las astillas de cristal
y los trapos sangrientos.

Alguien tiene que arrastrar una viga
para apuntalar un muro,
alguien poner un vidrio en la ventana
y la puerta en sus goznes.

Eso de fotogénico tiene poco
y requiere años.
Todas las cámaras se han ido ya
a otra guerra.

A reconstruir puentes
y estaciones de nuevo.
Las mangas quedarán hechas jirones
de tanto arremangarse.

Alguien con la escoba en las manos
recordará todavía cómo fue.
Alguien escuchará
asintiendo con la cabeza en su sitio.
Pero a su alrededor
empezará a haber algunos
a quienes les aburra.

Todavía habrá quien a veces
encuentre entre hierbajos
argumentos mordidos por la herrumbre,
y los lleve al montón de la basura.

Aquellos que sabían
de qué iba aquí la cosa
tendrán que dejar su lugar
a los que saben poco.
Y menos que poco.
E incluso prácticamente nada.

En la hierba que cubra
causas y consecuencias
seguro que habrá alguien tumbado,
con una espiga entre los dientes,
mirando las nubes.

Traducción de Abel A. Murcia

El nou copyright a Europa, o l'Assassinat d'Internet

     Let $A$ be a ring. Elements $x, y$ of $A$ are said to be zero divisors if $x \neq 0$, $y \neq 0$, and $xy \neq 0$. Most of the rings without zero divisors which we consider will be commutative. In view of this, we define a ring $A$ to be entire if $1 \neq 0$, if $A$ is commutative, and if there are no zero divisors in the ring. (Entire rings are also called integral domains. However, linguistically, I feel the need for an adjective. "Integral" would do, except that in English, "integral" has been used for "integral over a ring" as in Chapter VII, §1. In French, as in English, two words exist with similar roots: "integral" and "entire". The French have used both words. Why not do the same in English? There is a slight psychological impediment, in that it would have been better if the use of "integral" and "entire" were reversed to fit the long-standing French use. I don't know what to do about this.)

—Algebra, Lang (Springer GTM, 3rd Ed.)

M'escalfen el cor les digressions lingüístiques en textos tècnics. He volgut trobar la terminologia que s'utilitza en català i castellà, però m'he trobat amb la Wikipedia tancada en protesta per la nova llei de copyright Europea, de la qual no n'he sabut res fins avui (mea culpa, no ho dubto). A EEF llegeixo

Under Article 13 of the proposal, sites that allow users to post text, sounds, code, still or moving images, or other copyrighted works for public consumption will have to filter all their users' submissions against a database of copyrighted works. Sites will have to pay to license the technology to match submissions to the database, and to identify near matches as well as exact ones. Sites will be required to have a process to allow rightsholders to update this list with more copyrighted works.

i se'm posen els pels de punta. A wikimedia.es escriuen:

El respeto por los derechos de autoría es fundamental en la comunidad wikimedista, y forma parte de los 5 pilares de Wikipedia y de sus guías de edición. Las personas que contribuyen en la enciclopedia libre debaten y resuelven conflictos sobre los usos de un trabajo y los derechos a los que están sujetos de manera virtual. Cuando cualquier persona notifica un uso no permitido en un proyecto Wikimedia tiene una conversación con la comunidad. Si no se llega a consenso, puede contactar con la Fundación Wikimedia, que interviene como la organización que aloja los contenidos. En los informes de transparencia de Wikimedia se puede consultar la cantidad de incidencias sobre copyright recibidas: doce en los últimos seis meses analizados, de las cuales solamente dos eran válidas. Pensamos que esta es la mejor prueba del compromiso y la diligencia de quienes editan Wikipedia y de la precisión y la exactitud que tienen los procesos basados en la interacción de las personas (y no de algoritmos) para detectar y solucionar infracciones de copyright.

Només fa falta veure la bona feina que ha fet un gegant a vessar de recursos com Google amb sistemes automàtics de detecció d'infracció de copyright i de continguts "inadequats per a anunciants". El futur d'internet, com el seu inici, és obert per a tothom, i per a la lliure circulació d'informació.

Sardònic aquest punt de l'article a EEF:

The drafters of Article 13 have tried to carve Wikipedia out of the rule, but thanks to sloppy drafting, they have failed: the exemption is limited to "noncommercial activity". Every file on Wikipedia is licensed for commercial use.

Demostra una incomprensió total dels principis de les llicències Creative Commons, i un estancament en els paradigmes de copyright antiquats que porten a barbaritats com la de Mickey Mouse i un llarg etcètera.

És hora de prendre partit i reclamar els dret a la informació lliure; lliure no de responsabilitats, sinó d'ambicions orwellianes que no fan més que minvar la poca llibertat digital que encara ens pertany a tots. Endavant.

Cotilla i mirinyac

Il·lustrador desconegut, Harper's Weekly (1857)

     Els crítics — tret també d'honorabilíssimes etcètera — ajuden a certificar l'anacronia de la literatura: viuen entre randes, flors de paper i fotos dels rebesavis. Donen vesses a les arnes i somien que encara són al segle dinou i que la narrativa d'ara no pot ser — «de cap manera!» — diferent de com era aquella. Chesterton va dir, un cop: «Trobo que una gran part de la crítica contemporània és com un home que digués: "És clar que no m'agrada el formatge tendre! El que m'agrada és el xeres!"» I si a molts crítics d'ara els encantés el xeres, rai. Per alguns, fins el xerès deu ser un invent massa modern i que no se cenyeix estrictament a les lleis de la novel·la del dinou, o de principis del vint a tot estirar. Per alguns no hi ha res al món, tret de les aspiracions a aconseguir una càtedra vitalícia o dirigir tal col·lecció en tal editorial. Per alguns no existeixen ni el Kentucky Fried Chicken, ni la cançó «Loco de amor» amb David Byrne i Celia Cruz, ni la revista Private, ni el forat d'ozó, ni les targetes de crèdit, ni la mescalina, ni el Fiat Tipo, ni el Túnel de la Rovira. Si els féssim el més mínim cas, aviat aniríem amb cotilla i mirinyac!

—Quim Monzó, La pira del llibre (pregó)

Article de 1989, compilat a la Maleta turca 

(Quaderns Crema, 1990)

Amb prou sort els literats coneixeran "La Dégradation de l'espèce humaine par l'usage du corps à baleines" (1770) i s'hi abstindran; l'últim purità és només això, el més recent; darrere seu espera una fila interminable de "temps millors", preparats a llançar bilis.

Anna Karenina (iv)

'Lord, have mercy, forgive us, help us!' he repeated words that somehow suddenly came to his lips. And he, an unbeliever, repeated these words not just with his lips. Now, in that moment, he knew that neither all his doubts, nor the impossibility he knew in himself of believing by means of reason, hindered him in the least from addressing God. It all blew off his soul like dust. To whom was he to turn if not to Him in whose hands he felt himself, his sould and his love to be?

—Lev Tolstoi, Anna Karenina (Part VII, XIII)

tr. Pevear & Volokhonsky

— Господи, помилуй! прости, помоги! — твердил он как-то вдруг неожиданно пришедшие на уста ему слова. И он, неверующий человек, повторял эти слова не одними устами. Теперь, в эту минуту, он знал, что все не только сомнения его, но та невозможность по разуму верить, которую он знал в себе, нисколько не мешают ему обращаться к Богу. Все это теперь, как прах, слетело с его души. К кому же ему было обращаться, как не к тому, в чьих руках он чувствовал себя, свою душу и свою любовь?

Lingua latina

     Sed nos immensum spatiis confecimus aequor,
et iam tempus equum fumantia solvere colla.

—Virgili, Geòrgiques (II)

El llatí i la seva flexibilitat: "Sed {nos} [immensum] spatiis {confecimus} [aequor]", a una sintaxi de romanç vulgar seria quelcom similar a "spatiis nos confecimus immensum aequor", és a dir, "Llarg temps hem creuat la planura immensa". Llavors, "et iam tempus [equum fumantia] {solvere colla}" el podríem re-escriure "tempus solvere colla equum fumantia", o "és hora de treure els jous fumants dels cavalls".

Mot del dia (xviii) — мрáморный

мрáморный
adj., fet de marbre

 

[minut 0:45]

Rússkie bliný, recepta

[foto soon(TM)]

Ingredients

• 250g de farina (50/50 blanca i integral/sègol/sarraí)
• 250g de llet sencera
• 3 ous grans
• Sucre i sal
• Mantega o Oli d'oliva verge

Preparació

1. Mesclar farina, llet, 2 cullerades de sucre i 1 culleradeta de sal.
2. Batre els ous separadament; incorporar a la mescla i remenar.
3. Per fer les blinýs, cal fregar be la paella amb oli per cada unitat (idealment en spray; un tovalló mullat funciona prou bé).
4. Cuinar a mig foc (no volem bombolles), ~30s cada banda.
5. Apilar blinýs amb una mica de mantega a cada capa per evitar que s'enganxin.

Es pot servir [1—salat] amb mantega, salmó fumat i smetána (crema agra), o [2—dolç] amb mantega, alguna fruita o mermelada, etc. A la forma tradicional es serveix amb ikrá (caviar vermell), però jo no en soc gaire fan.

Badoqueria amb la cosa dels nens

Hi ha una badoqueria absoluta amb la cosa dels nens. L'entendriment que produeixen és ben a prop de la condescendència; sis o set capes sota l'epiteli de l'inconscient, aquest entendriment s'emparenta amb la sensació gratificant de saber que nosaltres, els grans, afortunadament, ja som més putes i sabem que a la vida no tot són nines Barbie ni construccions de mecano.

—¿Què sap el gat de fer culleres?, Quim Monzó (1989)

al recull La maleta turca

Palak chole sabji, recepta

Avui he preparat palak chole sabji (lit. sabji d'espinacs i cigrons), un acompanyament vegetarià típic de la Índia del nord. Com sempre, sembla que d'un sol nom puguin sortir mil-i-un plats diferents, segons internet. Al final he seguit una recepta prou simple, i molt convincent.

Ingredients principals

• 1 ceba (jo n'he utilitzat una de les vermelles)
• 1 grapat d'espinacs frescos (amb el ram són fàcils de tallar)
• Una llauna de cigrons
• Oli d'oliva verge
• 2-3 tomàquets madurs grans
• 1 llimona

Espècies i condiments

• 3 dents d'all
• Una mica de gingebre
• Llavors de comí
• Mescla de curri
• Coriandre mòlt
• Coriandre fresc ("cilandre" o "cilantro")
• Sal i pebre

Preparació

1. Afegir i escalfar oli en una paella fonda (amb tapa, idealment) .
2. Afegir mitja cullerada de llavors de comí.
3. Tallar el gingebre i les dents d'all prou fines, afegir a l'oli.
4. Deixar cuinar 1/2 minut, a mig foc.
5. Trossejar ceba, afegir.
6. Deixar cuinar 1 minut.
7. Trossejar tomàquets, afegir.
8. Afegir una culleradeta de coriandre mòlt.
9. Afegir una cullerada de mescla de curri.
10. Afegir sal i pebre al gust.
11. Deixar cuinar 5 minuts.
12. Tallar els espinacs, afegir i remoure.
13. Deixar cuinar 5-10 minuts amb tapa, remoure de tant en tant.
14. Afegir cigrons escorreguts, remoure.
15. Esprémer mitja llimona (atenció amb les llavors!).
16. Deixar cuinar 5 minuts amb tapa, remoure de tant en tant.

Avui l'he servit amb coriandre fresc, al gust. També es pot servir amb iogurt fresc.

La mescla de curri és suficient pels qui no tenim un paladar híper-desenvolupat per les espècies; amb el temps s'aprèn, però, i aquest estiu en tinc molt!

[Font 1 — recepta bastant autèntica] [Font 2 — recepta més senzilla]

Rus, grec i sànscrit

Llegint una introducció al Grec Clàssic, m'he trobat amb la taula de conjugació del present de verbs -ω, i m'ha sorprès la similitud al Rus amb verbs -и- pel que fa a primera i segona persona. Per exemple, comparant λύω (afluixar, alliberar, etc) amb говорить, en singular tenim

• λύω — говорю (i.e. "u" i "yu"), λύεις — говоришь (i.e. "eis" i "ish"); i en plural, encara més sorprenent,
• λύομεν — говорим (i.e. "men" i "im"), λύοετε — говорите (i.e. "ete" i "ite").

Navegant pel mar d'internet m'he trobat amb aquesta sèrie d'articles del lingüista Constantin Borisoff, que comenta la fantàstica feina de l'acadèmic Weer Rajenda Rishi, responsable de fer més àmpliament coneguda la proximitat (lingüística i fins i tot cultural) del Rus, el Sànscrit, i la Índia en general. Segueix amb una llista de cognats, noms i verbs que confirmen les meves primitives cogitacions.

Si bé estudiar Sànscrit era, al igual que Àrab i Hebreu, un somni llunyà amagat als confins de la ment, això m'ajuda a sentir-ho més a prop! La feina d'aprendre vocabulari bàsic del Rus que, en gran part, no conté gaires cognats del català, el castellà o l'anglès, sembla que em donarà un cop de mà quan decideixi obrir alguna introducció a aquesta llengua vetusta.

Allò de la subvocalització

He tingut una idea al cap durant no se ben bé quan temps. Fa prop de mig any que, com a conseqüència de llegir més que de costum, vaig adonar-me que la meva "veu interior" (la que sents quan llegeixes) no era només una imaginació: podia notar les cordes vocals adoptar la posició requerida pels sons que estava llegint (o potser la laringe, o la faringe?), i la llengua, si bé no movent-se, tensant-se i relaxant-se. L'experiència era encara més intensa quan llegia partitures amb línies vocals; era incapaç d'evitar "vocalitzar" internament, tot i que no produís cap so.

Avui he rebut un altre petó d'Atzar, que s'entossudeix en satisfer les meves estones de procrastinació amb records de records. Gaudint de The Mozart Effect (sobre el mite de la capacitat de la música del compositor austríac per transformar nouvinguts en genis), es menciona el terme de la "subvocalització" (8:00). Efectivament, aquest fenomen de veu interior té nom i ha sigut estudiat.

Següent estació? Wikipedia, és clar. I com no podia ser d'altra forma, final de línia.

This inner speech is characterized by minuscule movements in the larynx and other muscles involved in the articulation of speech.

En definitiva, tancant cicle i acabant curs!

Arendt

We are in danger of forgetting, and such an oblivion—quite apart from the contents themselves that could be lost—would mean that, humanly speaking, we would deprive ourselves of one dimension, the dimension of depth in human existence. For memory and depth are the same, or rather, depth cannot be reached by man except through remembrance.

—Hannah Arendt, Between Past and Future

(What is authority?)

La mata de jonc

«E si negun me demana:—En Muntaner, ¿quin és l'eximpli de la mata de jonc?—, jo li responc que la mata de jonc ha aquella força, que si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. E així seria d'aquests tres reis, que si entre ells havia devision neguna ne discòrdia...»

—Ramon Muntaner, Crònica

(edició de Ferran Valls i Taberner, vol. IX, pp. 6)

Més Crònica

«No·m pens que galera ne altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d'Aragó; ne encara no solament encara galerane leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d'Aragó en la coa per mostrar guiatge d'aquell senyor rei d'Aragó.»

—Crònica del rei En Pere,

Bernat Desclot

(edició de M. Coll i Alentorn, II, cap. XII, pp. 65)

Altre cop gràcies a la Literatura catalana medieval de Ferran Gadea; s'ha convertit en lectura addictiva, molt més atractiva que qualsevol Rudin o Ahlfors...

Ço quels homens han a fer ab sa muyler

«E podiem la ora haver xii anys complits e entravem en lo xiii; si que i any estiguem ab ela que no podiem fer ço que. ls hòmens han a fer ab sa muler, car no havíem l'edat.»

—Llibre dels feits

 (edició de Josep M. Casacuberta, I, pp. 46)

Planh + Mot del dia (xvii) — pal·li

[V]
E paradis el luoc melhor,
lai o·l bon rei de Fransa es
prop de Rolan, sai que l'arm'es
de vos, marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles
e mon Sabata eixamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
justa N'Ulivier de Lausana.

—Guillem de Berguedà,

Consiros cant e planc e plor

(trobadors.iec.cat)

A aquest planh de Berguedà hi he arribat gràcies a la simpàtica Literatura catalana medieval de Ferran Gadea (El Jonc, 1986), i aprofito per treure'n el mot del dia:

pal·li¹ m.

(pronunciat i antigament escrit amb l simple: pali)

|| 2. ant. Cobertor, tela per cobrir un llit, una taula, un cos mort per dur-lo a soterrar, etc.; cast. palio.

Eᴛɪᴍ.: del llatí pallĭum, mat. sign. La forma palis prové segurament d'una contaminació de càliç. La variant pàlit és un cas del fenomen freqüentíssim de la -t paragògica quan el mot acaba en -i àtona (com prèmit, sòmit, etc.).

[¹ pal·li: entrada al DCVB]

Max Weber (iii) — On Purpose

    [...] We shall set to work and meet the 'demands of the day', in human relations as well as in our vocation. This, however, is plain and simple, if each finds and obeys the demon who holds the fibers of his very life.

—Max Weber, Science as Vocation

(1922)

Max Weber (ii) — On scientific Progress

    [...] Let us first clarify what this intellectualist rationalization, created by science and by scientifically oriented technology, means practically.
    Does it mean that we, today, for instance, everyone sitting in this hall, have a greater knowledge of the conditions of life under which we exist than has an American Indian or a Hottentot? Hardly. Unless he is a physicist, one who rides on the streetcar has no idea how the car happened to get into motion. And he does not need to know. He is satisfied that he may 'count' on the behavior of the streetcar, and he orients his conduct according to this expectation; but he knows nothing about what it takes to produce such a car so that it can move. The savage knows incomparably more about his tools. When we spend money today I bet that even if there are colleagues of political economy here in the hall, almost one of them will hold a different answer in readiness to the question: How does it happen that one can buy something for money—sometimes more and sometimes less? The savage knows what he does in order to get his daily food and which institutions serve him in this pursuit. The increasing intellectualization and rationalization do not, therefore, indicate and increased and general knowledge of the conditions under which one lives.

—Max Weber, Science as Vocation

(1922)

Max Weber (i) — On Ideas

    Ideas occur to us when they please, not when it pleases us. The best ideas do indeed occur to one's mind in the way in which Ihering describes it: when smoking a cigar on the sofa; or as Helmholtz states of himself with scientific exactitude: when taking a walk on a slowly ascending street; or in a similar  way. In any case, ideas come when we do not expect them, and not when we are brooding and searching at our desks. Yet ideas would certainly not come to mind had we not brooded at our desks and searched for answers with passionate devotion.

—Max Weber, Science as Vocation

(1922)

Correspondència (ii) — Rodoreda i Sales

    M'interessa moltíssim el que em prometeu, que em fareu un comentari «de lector» quan haureu llegit la meva novel·la. M'interessen molt més els comentaris «de lector» que no els «de crític»—i suposo que a vós també, i tots els qui escrivim amb ganes de ser llegits—i no simplement catalogats pels crítics com papallones clavades amb agulles en tristes històries literàries o mortes antologies.

(Joan Sales)          

—Barcelona, 29 agost 1962

Cartes completes (1960-1983)

Mercè Rodoreda — Joan Sales

(ed. Montserrat Casals, Club Editor 2008)

Correspondència (i) — Rodoreda i Sales

    Li semblaré impertinent, tossut o fins i tot maniàtic de donar tanta importància a una cosa merament convencional com és el títol. Comprenc que li pugui fer aquest efecte, però si vostè visqués—com vivim aquí—la batalla dura de ᴄᴏɴᴠᴇ̀ɴᴄᴇʀ ʟᴀ ɴᴏsᴛʀᴀ ɢᴇɴᴛ ᴘᴇʀǫᴜᴇ̀ ʟʟᴇɢᴇɪxɪ ʟʟɪʙʀᴇs ᴄᴀᴛᴀʟᴀɴs, comprendria que hem de recórrer a totes les martingales—i entre elles la de rumiar títols que tinguin «ganxo».
    Mentrestant la saluda amb tot afecte

Joan Sales        

—Barcelona, 12 maig 1961

Cartes completes (1960-1983)

Mercè Rodoreda — Joan Sales

(ed. Montserrat Casals, Club Editor 2008)

Converses filològiques (ii) + Mot del dia (xvi) — servar

[...] El fet de no usar mai cap mot ni accepció que no figuri en els diccionaris més autoritzats, i de no escriure mai els mots amb mala ortografia, no ens eximirà del retret d'usar una llengua pobra i impura, si no ens esforcem encara més per servar en tot el seu ús i propietat els recursos essencials de l'idioma.

—Joan Coromines, Lleures i converses d'un filòleg (1971)

Fraseologia i vocabulari bàsics

servar¹

[1244; del ll. servare, íd.] 

 2 tr 2 Guardar intacte allò que hom té quasi el deure de conservar.

[¹ servar: entrada al GDLC]

Lleures i converses d'un filòleg (i)

[...] Jo m'he trobat amb un d'aquests enamorats dels "llurs" i dels "quelcoms" que havia de fer imprimir una invitació i em preguntava com es diu en català "diumenge vinent si Déu vol". Havent-li respost que no es podia dir millor que com ho acabava de fer ell mateix tan espontàniament, es veu que no el vaig convèncer; quan aparegué la invitació impresa s'hi podia llegir, com ja era de témer, "diumenge pròxim Déu mitjançant".

—Pròleg de Joan Sales a

Lleures i converses d'un filòleg, Joan Coromines

L'horreur

"After Brexit, there's a big temptation to make English the language of reference even more in the future," said Sylvie Guillaume, a French Socialist MEP and one of the European Parliament's vice presidents. "It worries me because I don't really want us to end up speaking a language without subtlety on sensitive subjects."

"As Britain leaves, English on rise in EU—to French horror"

(politico.eu)

D'això només puc concloure que Mme. Guillaume considera que qualsevol aprenent a traductor pot dominar el francès de forma més natural i senzilla que l'anglès; jo em remeto a Joseph Conrad, que dominava el polac, l'anglès, i el francès, amb la següent cita (evidentment en anglès):

"Ah… to write French you have to know it. English is so plastic—if you haven't got a word you need you can make it, but to write French you have to be an artist like Anatole France."

Ja que no tots podem aspirar a ser artistes com Anatole France, em perdonaran si escric en anglès tant com hi llegeixo? I si no els sembla bé, atraguin vostès talent, creïn oportunitats i infraestructura, facin una passa al davant del front de la modernitat i no cal dubtar que el fruit serà més dolç—perquè amb viure de la glòria passada i les pàgines de Montaigne no s'arriba ni tan sols a la sembra.

Du Bois (ii)

    Work and wealth are the mighty levers to lift this old new land; thrift and toil and saving are the highways to new hopes and new possibilities; and yet the warning is needed lest the wily Hippomenes tempt Atalanta to thinking that golden apples are the goal of racing, and not mere incidents by the way. [pp. 84]

Patience, Humility, Manners, and Taste, common schools and kindergartens, industrial and technical schools, literature and tolerance,—all these spring from knowledge and culture, the children of the university. So must men and nations build, not otherwise, not upside down. [pp. 88]

—W. E. B. Du Bois, The Souls of Black Folk (1903)

V. Of the Wings of Atalanta

Du Bois (i)

    My journey was done, and behind me lay hill and dale, and Life and Death. How shall man measure Progress there where the dark-faced Josie lies? How many heartfuls of sorrow shall balance a bushel of wheat? How hard a thing is life and strife and failure, and yet how human and real! And all this life and love and strife and failure,—is it the twilight of nightfall or the flush of some faint-dawning day?

—W. E. B. Du Bois, The Souls of Black Folk

(1903)

Mot del dia (xv) — brogir

I el vent inflà la vela pel mig, i l'ona purpúria
brogia fort a l'entorn del gaó de la nau lliscadissa;
la qual corria per l'ona cap a la fi de la ruta.
Llavors havent aferrat l'ormeig dins la negra nau ràpida,
van posar unes cràteres coronades de vi,
i libaren als déus immortals que des de sempre són vius,
i sobretot a la filla de Zeus, la dels ulls lluents.
I tota la nit i fins l'alba la nau va fendre sa ruta.

—Homer, Odissea (Cant II)

traducció de Carles Riba (1919)

brogir¹

[s. XIV; d'origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el seu ll. rugīre 'rugir' i el seu sinònim cèlt. *bragere 'bramar' (cf. braolar)] 

v intr Fer brogit, fer remor.

fendre²

[s. XIV; del ll. fíndĕre, íd.]

v tr 1 Esberlar.

2 Tallar, travessar subtilment i de pressa, un fluid.

3 GRÀF Fer un petit solc (en una cartolina) amb una eina de vora fina però no tallant, per poder-la doblegar correctament.

 M'ha sorprès el significat específic de fendre (3). Mai a l'escola he sentit dir-ne "fendre", però bé que ho hem fet tots! Que accions quotidianes tinguin noms, i els haguem oblidat...

[¹ brogir: entrada al GDLC] [² fendre: entrada al GDLC]

Odissea (ii)

—«Coratge, dida, que no sense un déu em vingué aquest propòsit. [...]»

—Homer, Odissea (Cant II)

 traducció de Carles Riba (1919)

Un ram convuls de síl·labes de vidre

Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

—Vicent Andrés i Estellés, Sonata d'Isabel

Devem ser tres bojos

    Et necessitàvem, primavera, i t'hem esperat recollits i amagats a resguard del vent cruel i la nevada, anhelosa del teu color i la fragància amb que tot ho inundes.
    I encara que vinguis a corre-cuita, nosaltres et seguim com vens, corrent i xops, i ens aixopluguem als portals mentre et presentes i ens convides al frec de l'estiu, i aixeques del terra la seva ànima, i fas cantar els carrers amb ta aigua musicada.
    Alguns fins t'abracem al bell mig de ton plor, mentre l'arbre es fa gros i penja, mudat del perfum que portes de tant lluny.
    Amunt, murmures, i devem ser tres bojos que t'escoltem el repicar.

Macbeth (iv) — I have supped full with horrors

MACBETH
                    A cry within of women
       What is that noise?
SEYTON
    It is the cry of women, my good lord.
                                                Exit
MACBETH
    I have almost forgot the taste of fears.
    The time has been my sense would have cooled
    To hear a night-shriek, and my fell of hair
    Would at a dismal treatise rouse and stir
    As life were in 't. I have supped full with horrors.
    Direness, familiar to my slaughterous thoughts
    Cannot once start me.

—Shakespeare, Macbeth

(Act  5, Scene 5)

Macbeth (iii) — Pluck a rooted sorrow

MACBETH
    [...]
    How does your patient, doctor?
DOCTOR
         Not so sick, my lord,
    As she is troubled with thick-coming fancies
    That keep her from her rest.
MACBETH
        Cure her of that.
    Canst thou not minister to a mind diseased,
    Pluck from the memory a rooted sorrow,
    Rize out the written troubles of the brain
    And with some sweet oblivious antidote
    Cleanse the stuffed bosom of that perilous stuff
    Which weighs upon the heart?
DOCTOR
        Therein the patient
    Must minister to himself.

—Shakespeare, Macbeth

(Act 5, Scene 3)

Macbeth (ii) — Out, damned spot

LADY MACBETH
    Yet here's a spot.
DOCTOR
    Hark! She speaks. I will set down what comes from her, to satisfy my remembrance the more strongly.
LADY MACBETH
    Out, damned spot! Out, I say!—One, two.
    Why, then, 'tis time to do 't. Hell is murky!—Fie, my lord, fie!
    A soldier, and afeard? What need we fear who knows it,
    when none can call our power to account?—Yet
    who would have thought the old man to have had so much blood in him.

—Shakespeare, Macbeth

(Act 5, Scene 1)

Macbeth (i) — Fight it like a man

MACDUFF
    [...]
    My wife killed too?
ROSS
    I have said.
MALCOLM
    Be comforted.
    Let's make us med'cines of our great revenge,
    To cure this deadly grief.
MACDUFF
    He has no children. All my pretty ones?
    Did you say all? O hell-kite! All?
    What, all my pretty chickens and their dam
    At one fell swoop?
MALCOLM
    Dispute it like a man.
MACDUFF
    I shall do so,
    But I must also feel it as a man.

—Shakespeare, Macbeth

(Act 4, Scene 3)

The piano tuner

   [...] Another song, indeed, plays on fears of a moral hazard to women and girls of respectable families, presenting them with a picture of a seductive male who had easy access to the middle-class home: the piano tuner. We can only speculate about the anxious reaction of some parents to the chorus of "The Tuner's Oppor-tuner-ty".

At first he'd tune it gently, then he'd tune it strong,
Then he'd touch a short note, then he'd run along,
Then he'd go with a vengeance, enough to break the key,
At last he tuned whene'er he got an opportunity.

—Derek B. Scott, Sounds of the Metropolis

(2008)

Mot del dia (xiv) — averany

    —«[...] Si tu, que saps tantes coses de l'antigor, entabanant
amb tos parlotegis un home més jove, el punys a embravir-se,
per ell de primer serà més greuge encara—i amb tot
no podrà treure cap a res per amor d'aquests averanys:—
i a tu, velletó, et posarem una penyora que et requi
endins del cor, de pagar-la; i serà una dura sentida. [...]»

—Homer, Odissea (Cant II)

traducció de Carles Riba (1919)

averany¹

[s. XIV; de l'ant. averar 'calcular, estimativament', der. de ver 'veritable']

m Auguri, pronòstic. Fer bons averanys, mals averanys.

El verb punyir també em resulta atractiu, sobretot la seva segona accepció:

punyir²
[s. XIV; del ll. pŭngĕre 'punxar']
v 1 tr 1 Punxar. 2 fig Penetrar colpidorament l'ànim. 3 Burxar ficant-hi la mà o un objecte punxegut.
2 intr Començar a sortir la barba o els sembrats. A quinze anys ja li començava a punyir la barba. El blat ja puny.
[...]

'El blat ja puny', preciós.


[¹ averany: entrada al GDLC][² punyir: entrada al GDLC]

Mot del dia (xiii) — llustrejar

    I en llustrejar en el matí l'Aurora dels dits rosadencs,
es va llevar del seu llit el fill amorós d'Ulisses,
i es vestí, i es passà una espasa punxent per l'espatlla,
i es cordà sota els peus tan fins unes belles sandàlies,
i va sortir de la cambra, igual, de la cara, que un déu.

—Homer, Odissea (Cant II)

traducció de Carles Riba

(1919)

llustrejar → llostrejar¹

[de llostre]

v intr Fer una claror tènue al vespre o a la matinada.

Al seu torn, llostre és variant de llustre (de l'italià lustro):

llostre²

2 1 m Claror crepuscular, crepuscle matinal o vespertí. El primer llostre.

2 entre dos llostres loc adv A l'hora crepuscular tant del matí com del vespre. 

Quanta llum a l'Odissea...

Mot del dia (xii) — llambrejar

I entre ells estava cantant el cantor molt il·lustre, i ells seien
en silenci escoltant; i cantava el míser retorn
dels Aqueus, que de Troia partint va imposar-los Pal·las Atena.
I des de la cambra de dalt li arribà fins al cor la divina
cançó, a la filla d'Icari, la discreta Penèlope:
I davallà per l'escala alterosa del seu habitatge,
no sola, perquè la seguien dues seves serventes.
I en arribar als pretendents s'aturà, la divina entre dones,
dreta contra el muntat del sostre fet tan massís,
tirant-se davant de les galtes els panys del vel llambrejant:
i a cada costat li estava una serventa fidel.
I esclafint el plor escometia el diví cantaire, dient:
—«Oh Femi, si saps tants altres encantaments de l'oïr
pels moridors, fetes d'homes i déus que els cantaires celebren,
canta'ls-en una, aquí segut, i ells en tant, en silenci
vagin bevent el vi: però cessa aquest cant funeral
que sempre em capola dintre del pit el cor amorós,
perquè més a mi que a ningú m'ha escaigut un dol sense oblit.
Tan cara és la testa que enyor, recordant-me sempre de l'home
del qual la fama és vasta de l'Hèl·lada al centre d'Argos.»

—Homer, Odissea (Cant I)

 (tr. Carles Riba, 1919)

Bé pot ser un català que gongoreja un xic, però quin goig que fa!

llambrejar → llambrar¹
[del cat. ant. llambre 'ambre', de l'àr. al-'ánbar, íd., amb l'article aglutinat (v. ambre)] 
v intr Emetre raigs de llum per reflexió les aigües, els metalls, les pedres precioses, etc. Els ferros de les llances llambraven. 

Femi canta als pretendents, de John Flaxman (1805)

[¹ llambrar: entrada al GDLC]

Odissea (i)

I més a Catalunya, on la nostra llengua, vetusta i ritual alhora que indefinidament plasmable encara, apta per a tots els artificis ensems que per a totes les ingenuïtats, popular i palaciana; i la nostra poesia, tradicional i encara novella, tendint a alliberar-se de barroques ornamentacions, i de vaguetats romàntiques, i de deliqüescències simbolistes, per tornar a l'expressió directa, simple, precisa i noble, imposen com enlloc més al traductor d'Homer un deure de màxima fidelitat a Homer, amb una garantia suplementària de màxima fidelitat a la nostra llengua i, si no ben bé a la nostra època, almenys a l'època a la qual aspirem.

—Designi del traductor a la Odissea,

de Carles Riba

El comte Arnau (i)

¿Creieu que aquesta sang es tan poc forta
que l'aigualeixin fulles de missals
i carrandelles d'una lletra morta
que corca la misèria dels queixals?

—Josep-Maria de Sagarra, El comte Arnau

(1928)

Perquè la nit és, com la mort, viventa

[…]

Joventut, fadrinatge! Us allunyeu,
no pas massa remots de ma diada,
com gent que ja ha tombat per la collada
però que encar se'n sent alguna veu.
No em deixàreu, talment, sense riquesa,
sense desigs i companyons gentils,
ara que creix ma cella desatesa
i els primers cabells lluen subtils.
Oh cambres de mos fills, plenes de fades!
Oh seny de la muller, ple de destí!
Oh, a mon voltant, mirades confiades
que en mi reposen com si fos diví!
Qui un temps va ésser l'indolent donzell
de sa naixent solemnitat s'espalma
i estic empallegat amb un reialme
i somric jo mateix de mon mantell.

Dotze hores són tocades, tot ho esmenta,
la llum amiga es torna indiferenta;
obro la porta; a la foscor d'enllà
camino lent, amb por de profanar,
perquè la nit és, com la mort, viventa.

—Josep Carner, El beat supervivent

(d'El cor quiet, 1925)

Mot del dia (xi) — rent

[…]
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
[…]

—Vicent Andrés i Estellés, M'aclame a tu

Gràcies a Pau Alabajos vaig descobrir aquest preciós poema del poeta valencià:

Navegant la producció musical de Toti Soler, entre d'altres coses (Vladimir Maiakovski!), una versió de M'aclame a tu:

Cal mencionar, d'aquest mateix disc, Cançó de suburbi (poema de Josep Maria de Sagarra); tinc planejat dedicar-li una entrada.

El mot del dia ve donat per un cas lleu del síndrome de Baader-Meinhof: durant aquesta setmana passada m'he començat a obsessionar pel pa—més ben dit, m'he començat a obsessionar per la seva elaboració. I resulta¹ que un dels ingredients principals, el cap de feina (o massa mare, terme més contemporani), té un sinònim que apareix en aquest poema de Vicent Andrés Estellés, que també he descobert durant els últims dies.

rent²

[1575; der. postverbal de rentar, en el sentit més primitiu del ll. recentare 'refrescar, deixatar tirant-hi una substància líquida'] 

m ALIM Llevat.

Per acabar, la versió original d'Ovidi Montllor:

[¹ "Com es diu en català masa madre?" al TERMCAT] [² rent, entrada al GDLC]

Anna Karenina (iii)

 But the more time that passed, the more clearly he saw that, natural as this situation was for him now, he would not be allowed to remain in it. He felt that, besides the good spiritual force that guided his soul, there was another force, crude and equally powerful, if not more so, that guided his life, and that this force would not give him the humble peace he desired. He felt that everybody looked at him with questioning surprise, not understanding him and expecting something from him. In particular, he felt the precariousness and unnaturalness of his relations with his wife.
 […]
 'I am very grateful for your confidence, but …' he said, feeling with embarrassment  and vexation that what he could resolve easily and clearly in himself, he could not discuss in front of Princess Tverskoy, who was for him an embodiment of that crude force which was to guide his life in the eyes of the world and which prevented him from giving himself to his feeling of love and forgiveness. He stopped, looking at Princess Tverskoy.

—Leo Tolstoy, Anna Karenina

(Part Four, XIX)

tr. Pevear & Volokhonsky

Mot del dia (x) — conco

   Scherbatsky left them, and Kitty, going over to an open card table, sat down, took a piece of chalk in her hand and began to trace radiating circles on the new green cloth.
   They resumed the conversation that had gone on at dinner about the freedom and occupations of women. Levin agreed with Darya Alexandrovna's opinion that a girl who did not get married could find feminine work for herself in her family. He supported it by saying that no family can do without a helper, that in every family, poor or rich, there are and must be nannies, hired or from the family.

—Leo Tolstoi, Anna Karenina

(Part Four, XIII)

tr. Pevear & Volokhonski

Això de "una noia que no es casés podria trobar feina femenina [apropiada] dins la mateixa família" m'ha recordat immediatament a conco/conca, paraula que he descobert avui:

conco -a¹

[1839; alteració popular o infantil de onclo, variant de oncle]

1 adj i m i f Fadrí o fadrina vells, que generalment romanen a la casa pairal governada pel germà hereu.

[¹ conco -a: entrada al GDLC]

Mot del dia (ix) — partera

Avui va de nadales:

"Maria anava partera
i en el portal va parir
i Sant Josep se mirava
aquell infant tan polit."

partera¹
[derivat de part]
f Dona o femella que fa poc que ha parit; cast. partera.

Com amb qualsevol nadala, en tenim moltes versions per escoltar! Primer, d'on l'he descoberta; Mireia Vives i Borja Penalba:

 

També s'hi han atrevit Tornaveus:

Com no, Al Tall:

I per acabar, un arranjament curiosíssim interpretat per Miquel Gil i Lidia Pujol:

De l'entrada al DCVB, en cito un detall candent de cultura popular:

Existeixen oracions populars per demanar un bon part, d'un to entre ingenu i sorneguer, com aquesta: «Sant Ramon Nonat, per la gràcia que Déu vos ha dat, alcanceu-li gràcia de que lo que ve, ixque tan dolç com ha entrat» (Tortosa).

[¹ partera: entrada al DCVB]

Mot del dia (viii) — tocsin

Atenció a 'tocsin', que no 'toxin'!

Let us not deceive ourselves on this. As in the 18th century, the American war of independence sounded the tocsin for the European middle-class, so in the 19th century, the Americal Civil War sounded it for the European working-class.

—Karl Marx, Capital

(preface to the First German Edition,

tr. Samuel Moore & Edward Aveling)

tocsin, n.¹

[< French tocsin, in Old French toquassen, toquesin, -sain, -saint, etc.; < Provençal tocasenh , < toca-r (French touche-r) to Touch v., strike + senh 'signe, marque, appel de la cloche, cloche' < Lating signum, sign, in later Latin also a bell; 'campana, nola, Italis Segno']

1. a. A signal, esp. an alarm-signal, sounded by ringing a bell or bells: used orig. and esp. in reference to France.

[...]

De Laumelle

 [¹ tocsin: entrada al OED]

Cacophonies

As for the psalms, we praise them as the divine thing that they are, and we have good translations, whereas yours is horribly corrupt, even though the awful “Council” of Trent has preferred it above all others. And we have translated them into the vernaculars, German, French, and English, and we often sing them, not only in churches but also in houses and in the streets, in order to rejoice in the glory of God. And we understand what we are singing, whereas your tonsured ones do not understand a thing, not even you who are listening to them. Would you perhaps understand the line sung in polyphony? Another one of the stupid practices of your refined deceivers is how the word of God, which should be preached clearly and understood, is kept buried and hidden among you, not only in those symbols and figures, as I have shown, not only because it is spoken in Latin, but also [buried] underneath the notes of your polyphony, and inside the pipes of your organs, and sometimes under the sounds of bagpipes, cornetti, and cornamuses all mixed together.

—Pier Paolo Vergerio, Operetta nuova

(from Singing Jeremiah: Music and Meaning in Holy Week,

 Robert L. Kendrick, Indiana University Press, 2014)

Mot del dia (vii) — aldarull

La repetiria [la teoria] Bartomeu Robert, que començava així a acostar-se al nacionalisme, en la seva famosa conferència de l'Ateneu del març del 1899—la qual quedaria interrompuda a causa de l'aldarull que va aixecar la premsa madrilenya.

—Joan-Lluís Marfany, La cultura del catalanisme

(Empúries, 1995)

aldarull¹

[1891; d'origen incert; la var. aldarulla fa pensar en una dissimilació del ll. ecl. alleluia en el sentit de 'crits d'alegria' propis de Pasqua, amb influx de trull (2) 'renou']

m Confusió, avalot.

Un sinònim d'aldarull és enrenou, que prové de renou (també soroll, agitació), i aquest de nou, el fruit de la noguera, al·ludint probablement al soroll que produeix la closca dura dins el fruit, com demostren les expressions ésser més el soroll que les nous, o com més petita és la nou més soroll mou. El primer pas de nou a renou és lògic des del punt de vista etimològic, però és curiosa la transformació renou a enrenou, que no afegeix significat semàntic, i no obstant això avui en dia sembla haver substituït la primera.

[¹ aldarull: entrada al GDLC]

"La cultura del catalanisme" (i)

Fins i tot deixant de banda el fet fonamental que les races no existeixen, les teories racials són d'aplicació particularment difícil allà on manca en absolut qualsevol criteri identificador una mica vistent. Els catalans no ofereixen res que s'acosti a un arquetipus racial. No hi ha un tipus català, ni tan sols en els termes imprecisos en què es diu, de vegades, que hi ha un tipus racial basc o gal·lès. I si ens posem a buscar, com a indicadors de semitisme, cabells negres i rinxolats, pells més o menys morenes, i nassos més o menys ganxuts—o temperaments de negociant!—, és és que probable que els semites en surtin justament allà on no els volem.

—Joan-Lluís Marfany, La cultura del catalanisme (pp. 198)

(Empúries, 1995)

Marx (ii)

   The animal is immediately identical with its life-activity¹. It does not distinguish itself from it. It is its life-activity. Man makes his life-activity itself the object of his will and of his consciousness. He has conscious life-activity. It is not a determination with which he directly merges. Conscious life-activity directly distinguishes man from animal life-activity. It is just because of this that he is a species being. Or it is only because he is a species being that he is a Conscious Being, i.e., that his own life activity is an object for him. Only because of that is his activity free spirit. Estranged labour reverses this relationship, so that it is just because man is a conscious being that he makes his life-activity, his essential being, a mere means to his existence.

—Karl Marx, Economic and Philosophic Manuscripts of 1844

(tr. Martin Milligan, in The Marx-Engels Reader)

¹ productive life, labour.

Això del mot diari ha durat ben poc, però aquesta setmana ho tornaré a intentar.

Marx (i)

    Feudal society was dissolved into its basic element, man; but into egoistic man who was its real foundation.
    Man in this aspect, the member of civil society, is now the foundation and presupposition of the political state. He is recognized as such in the rights of man.
    But the liberty of egoistic man, and the recognition of this liberty, is rather the recognition of the frenzied movement of the cultural and material elements which form the content of his life.
    Thus man was not liberated from religion; he received religious liberty. He was not liberated from property; he received the liberty to own property. He was not liberated from the egoism of business; he received the liberty to engage in business.
    [...]
    The political revolution dissolves civil society into its elements without revolutionizing these elements themselves or subjecting them to criticism.

—Karl Marx, The Jewish Question

(from the Marx-Engels Reader, 2nd edition,

Robert C. Tucker)

Mot del dia (vi) — basarda

basarda
[1803; probablement del fr. ant. vézarde, del vg. i ant. vesse 'pet' (del ll. vissire 'fer pets'), amb influx de hasarder 'arriscar' i potser de basir 'defallir, morir']
f Feredat, sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que evoca idees de perills damnatges, mals, etc. La basarda de la nit, de la foscor.

I la font:

El comentari de l'alcalde Caparrós "Què em dius ara, estan destrossats aquesta gent, tio!", referida al Govern, és molt descriptiva. No vull fer sang i tot plegat em provoca una basarda infinita, però comença a explicar el fiasco de la proclamació fallida, la mentida de les estructures d'estat, l'enganyifa del reconeixement internacional.

—Àngel Casas, Mamelles grosses

(al seu blog, 15/03/2018)

Mot del dia (v) — xaró

Més Monzó, mai millor!

xaró¹
[c. 1900; d'origen incert, possiblement aplicació figurada del dial. xaró 'xai', mots de creació expressiva, amb influx potser de mots com carrincló, xiroi]
adj De mal gust, mancat d'art, de gràcia, de distinció.

I la font:

    Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que s'estima més trair-la per excés que no pas per defecte declara la resta del que pensa: que precisament una de les coses que li desagraden d'ella (i que lliga amb una certa actitud que ella creu esnob però que en el fons és xarona i prou) és l'afició a anar sempre a restaurants d'aquells que substitueixen la bona cuina per les relacions públiques.

—Quim Monzó, Amb el cor a la mà

 (dins la col·lecció El perquè de tot plegat,

Quaderns Crema 1999)

La manifestació més contemporània del mot "esnob" (ja catalanitzat) podria ser "fake" o "poser". És interessant veure l'etimologia també d'esnob, per al llenguatge comú "algú pretensiós",

esnob²
[de l'angl. snob 'pegot' i, en argot estudiantil, 'no universitari', d'on 'de baixa condició'; en aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació ll. s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles]
1 m i f Persona que és amatent a acollir tota novetat en les idees, els gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.

En anglès, però, "snob" patí una evolució semàntica molt interessant (i subtil). Segons l'OED⁴, l'accepció més antiga (1785) correspon amb el "pegot" mencionat (sabater)—per extensió relativament natural, l'argot estudiantil a Cambridge l'utilitzava en referència als "no universitaris" (c1796). S'utilitzà en aquest sentit ("algú de classe social baixa") fins que la connotació de "ostentós fora del que li pertoca" s'infiltrà (c1850). Avui, s'utilitza en aquest sentit per descriure l'actitud d'algú que adscriu els seus gustos a una classe social més alta que la seva pròpia—en conseqüència, incloent-s'hi.

Compareu les construccions "afició a" i "afició de";

afició³
[del cast. afición, der. semipopular de afección (cf. afecció)]
f 1 Inclinació a una activitat. Tenir afició a l'esport, al cinema.
2 Conjunt de seguidors d'un esport, un equip esportiu, un espectacle, etc. L'afició del Barça.

[¹ xaró: entrada al GDLC] [² esnob: entrada al GDLC] [³ afició: entrada al GDLC] [⁴ snob: entrada al OED]

Mot del dia (iv) — bark

Avui aprofito per compartir, amb els mots del dia, un fragment de Tolstoi del qual gairebé es pot respirar Rússia desglaçant-se al bell mig de l'esclat de la primavera.

bark¹
[a1300; < Scandinavian bark- (Old Norse börkr, Swedish, Danish bark) < Germanic *barku-z]
1.a. The rind or outer sheath of the trunk and branches of trees, formed on tissue parallel with the wood.

hollow²
[1553; Old English holh (c.f. Old High German huliwa, hulwa, Middle High German hülwe, pool, puddle, slough) < Old Germanic *holhwo-, apparently radically related to Old English hol (→ holl adj., hole n.) and holc (→ holk n., cavity); but the nature of the formation is obscure]
1. A hollow or concave formation or place, which has been dug out, or has the form of having so been: (a) a hole, cave, den, burrow (obs.); (b) a hole running through the length or thickness of anything; a bore (obs.); (c) a surface concavity, more or less deep, an excavation, a depression on any surface; (d) an internal cavity (with or without an orifice); a void space.
2. spec. A depression on the earth's surface; a place or tract below the general level or surrounded by heights; a valley, a basin.

I l'exemple d'ús:

If Levin felt happy in the cattle- and farm-yards, he felt still happier in the fields. Swaying rhythmically to the amble of his good little mount, drinking in the warm yet fresh smell of the snow and the air as he went through the forest over the granular, subsiding snow that still remained here and there with tracks spreading in it, he rejoiced at each of his trees with moss reviving on its bark and buds swelling. When he rode out of the forest, green wheat spread before him in a smooth, velvety capet over a huge space, with not a single bare or marshy patch, and only spotted here and there in the hollows with the remains of the melting snow.

—Leo Tolstoi, Anna Karenina (Part Two, XIII)

tr. Pevear & Volokhonsky

El context fa obvi que "hollow" as refereix a la primera accepció del OED, més adient que l'accident geogràfic de major escala (una conca—d'etimologia interessant, segons el GDLC). Trobo adient citar també l'original en rus, a veure si m'inspira a dedicar-li una anàlisi més detallada:

Если Левину весело было на скотном и житном дворах, то ему еще стало веселее в поле. Мерно покачиваясь на иноходи доброго конька, впивая теплый со свежестью запах снега и воздуха при проезде через лес по оставшемуся кое-где праховому, осовывавшемуся снегу с расплывшими следами, он радовался на каждое всое дерево с оживавшим на коре его мохом и с напухшими почками. Когда он выехал за лес, пред ним на огромном пространстве раскинулись ровным бархатным корвом зеленя, без одной плешмины и вымочки, только кое-где в лощинах запятнанные остатками тающего снега.³

Per tant, корá (bark—escorça), i лощи́на (hollow—sot). La segona accepció al GDLC,

sot⁴
[c.1500; d'un preromà mediterrani *tsotto, tsotta, íd.]
m 1 Clot.
2 Petita depressió del terreny que s'entolla quan plou. Vaig ficar el peu en un sot ple d'aigua.

il·lustra perfectament, al meu entendre, el tipus de "hollow" que està anomenant Tolstoi, que acomoda "remains of the melting snow", no pas "a valley, a basin" del OED (2).

[¹ bark: entrada al OED] [² hollow: entrada al OED] [³ Анна Каренина, Л. Н. Толстой (Часть вторая, ХIII) al ilibrary.ru] [⁴ sot: entrada al GDLC]

Mot del dia (iii) — capir

Vaig a dormir amb les ganes d'esbrinar el significat de l'expressió despectiva "manada de tauls de livita" (Marfany² pp. 103) utilitzada per un orador o escriptor finisecular (XIX) en contra dels polítics en general. Ens haurem de conformar amb un verb de regust clarament italianitzat:

capir¹
[1839; d'origen incert, possiblement de l'it. capire, íd., o bé der. regressiu de capissar, íd., amb inflúx també de l'it. capire]
v tr Entendre, expliar-se (alguna cosa, algun fet).

I el seu ús patriòtic,

Perque ells [els joves], comensant a viurer, y no sentint gran atracció, ni trovantse lligats per vínculs forts a cap dels partits polítichs, capirán més prompte la moderna paraula autonomía que ha de ser l'airet potent que ha de trencar pel mitj una de las columnas del temple d'Hércules de la vella política, hont si veu grabat non plus ultra, y enderrocat y aterrat lo non, l'humanitat sencera llegirá plus ultra, més enllà...

—A. de Metge, Qui som y a qué venim

(Marfany² pp. 106)

Com es pot capir, dilato una mica el propòsit del mot diari (n'he segat uns quants en anglès, que potser demà incorporo—io and behold el plurilingüisme d'espardenya). No és cada dia que un troba mots etimològicament rics i complexes, dignes de comunicació i conferència.

Adició posterior: no me n'he pogut estar i he buscat amb un xic més cura; n'ha bastat.

taül³
[del cast. tahul, variant de tahur 'tafur']
m i f 1 Persona de mala vida, que no és de fiar, capaç de qualsevol acció baixa.

També crec haver tingut sort amb això de "livita". Una cerca a Google revela diferents al·lusions a peces de roba:

"¡Milagro que lleven toos livita y gorra con trenzaera di oro á la redó!"⁵
"[...] motiu pel qual vaig posar-me la livita i la gorra"⁴

Heus aquí Atlantis:

levita⁶
[1460; del fr. lévite, íd., i aquest, del ll. levita, israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple; el nom s'aplicà al vestit per la semblança amb el que duien els levites en les obres de teatre]
...
3 f INDUM Peça de vestir masculina, d'ús al segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.

1851. Journal des Dames et des Modes. Homes amb americana, levita i frac.⁷

[¹ capir: entrada al GDLC] [² La cultura del catalanisme de Joan-Lluís Marfany] [³ taül: entrada al GDLC] [⁴ La literatura infantil i juvenil de Josep Maria Folch i Torres, d'Eulàlia Pérez i Vallverdú, al Google Books] [⁵ La gente de mi tierra en las fiestas del Pilar de Zaragoza, vol.1 de Crispín Botana, al Google Books] [⁶ levita: entrada al GDLC] [⁷ El traje burgués masculino. (...) Conjuntos de 'medio vestir', al bloc Vestuario Escénico]

Spitzer on etymologies

Now what can be the humanistic, the spiritual value of this (as it may have seemed to you) juggling with word forms? The particular etymology of conundrum is an inconsequential fact; that an etymology can be found by man is a miracle. An etymology introduces meaning into the meaningless: in our case, the evolution of two words in time—that is, a piece of linguistic history—has been cleared up. What seemed an agglomeration of mere sounds now appears motivated. We feel the same "inner click" accompanying our comprehension of this evolution in time as when we have grasped the meaning of a sentence or a poem—which then become more than the sum total of their single words or sounds (poem and sentence are, in fact, the classical examples given by Augustine and Bergson in order to demonstrate the nature of a stretch of durée réelle: the parts aggregating to a whole, time filled with contents). In the problem which we chose, two words which seemed erratic and fantastic, with no definite relationships in English, have been unified among themselves and related to a French word-family.

 —Leo Spitzer, Linguistics and literary history (1967)

(reprinted in the Princeton Legacy Library)

Tocqueville avui

Només un dia després d'acabar la meva lectura de De la démocratie en Amérique, ja en veig reflexos a tot arreu.

In short, never underestimate this man [Vladimir Putin] or his cause. All over the world political regimes are adjusting, becoming either a little more authoritarian or a little more democratic. Right now, the momentum is clearly in the authoritarian direction. That’s in part because that side has a brilliant and reckless figure at its head. It’s also because when you pause to ask who is the global leader of the liberal democratic camp, you come up with no name at all.

—David Brooks, Vladimir Putin, the Most Influential Man in the World

(al New York Times, 02/04/2018)